Divendres 29 Març 2024

T: 93 193 75 26

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. linkedin

Reducció per no recórrer les sancions

Està previst que aquesta reducció augmenti des del 25% actual al 40%.
En l'actualitat és possible reduir les sancions imposades per Hisenda en un 25% si es compleixen determinats requisits. En particular, si no s'interposen recursos i la sanció s'ingressa dins del termini establert per a això (o si se sol·licita un ajornament aportant garantia en forma d'aval bancari o assegurança de caució).
Doncs bé, la futura Llei contra el frau fiscal preveu augmentar aquesta reducció des del 25% actual al 40%. Amb això es pretén que hi hagi més contribuents disposats a donar conformitat a les sancions i a pagar-les sense demora, augmentant així la recaptació i reduint la litigiositat.
Atès que aquest canvi normatiu és imminent, si la seva empresa està sent inspeccionada i preveu signar l'acta en conformitat i no recórrer la sanció, li convé que la revisió es prolongui (perquè, quan li notifiquin la sanció, la reducció aplicable en aquest moment ja sigui del 40%).
La reducció del 40% també serà aplicable per a les sancions acordades abans que entri en vigor la nova llei, sempre que en aquest moment no hagin estat recorregudes ni hagin adquirit fermesa. I també serà aplicable si, havent estat recorregudes, es desisteix del recurs des de l'entrada en vigor de la llei i fins al 31 de desembre de 2021 i se satisfà la sanció en el nou termini atorgat.

Ampliacions de capital

Poden generar conflictes entre socis si el negoci no es valora correctament.

En la situació actual, moltes empreses necessiten una injecció de fons. Doncs bé, convé ser cautelós quan es planteja una ampliació de capital i aquesta només la subscriuen alguns socis, o la subscriu un tercer que entra a participar en el negoci.

En aquests casos és inevitable que els socis que no aporten fons vegin reduït el seu percentatge de participació. Però convé assegurar-se que el valor real de la seva participació es mantingui igual abans i després de l'ampliació:

  • Per a assegurar aquest extrem existeixen mecanismes legals: la realització de l'ampliació de capital amb una prima d'emissió (un “sobrepreu” pagat pels qui subscriuen l'ampliació), o la venda dels drets d'assumpció o subscripció preferent per part dels socis que no aporten fons.
  • En tot cas, és necessari valorar correctament la prima d'emissió o aquests drets d'assumpció o subscripció preferent. I per a això és imprescindible valorar la societat: les reserves acumulades, si existeixen actius que s'han revaloritzat en el mercat, si existeixen perspectives de negoci futures que suposin un valor real del negoci superior al valor que es deriva del seu balanç...

Aquests problemes de valoració no existeixen si l'ampliació la subscriuen tots els socis en la mateixa proporció en la qual ja participen en el capital. Però en la situació actual això no sempre és possible, per la qual cosa valorar correctament el negoci és imprescindible per a assegurar els drets de tots els socis i evitar conflictes entre ells.

Reconeixement del deute

Si renegocia l'ajornament d'un deute, documenti'l bé.

Si pacta amb un deutor un nou calendari de pagaments, signin un reconeixement de deute en el qual aquest reconegui les sumes degudes. Així tindrà poques opcions d'oposar-se al pagament si al final vostè ha de reclamar-l'hi judicialment.

Ferm el reconeixement en escriptura pública, per a aconseguir un “títol executiu”. Així, si el seu deutor no paga podrà reclamar per un procediment judicial més ràpid, en el qual es podrà recordar l'embargament immediat dels seus béns.

A més, és aconsellable incloure les següents qüestions:

  • Si estableixen diferents dates de pagament, pactin que l'incompliment d'algun dels terminis suposarà el venciment anticipat de tot el deute. Moltes empreses no preveuen aquesta possibilitat i, quan el primer pagaré els arriba impagat, han d'esperar al venciment dels següents per a anar reclamant el deute.
  • Intenti també aconseguir garanties de cobrament del deute reconegut (per exemple, que avali el pagament un fiador solvent). Si rep algun impagat, consulti'ns. L'assessorarem sobre la millor manera d'actuar per a recuperar el deute.

Encara que documenti els diferents pagaments a través de pagarés, deixin constància que l'impagament de qualsevol d'ells suposarà el venciment anticipat del deute i la possibilitat de reclamar totes les quanties pendents.

Si rep algun impagat, consulti'ns. L'assessorarem sobre la millor manera d'actuar per a recuperar el deute.

Registre de salaris

Les empreses estan obligades a portar un registre amb la mitjana salarial de la plantilla, desglossat per grups professionals i sexe.

L'objectiu d'aquesta mesura és garantir la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes, de manera que no existeixi discriminació per raó de sexe (especialment en matèria salarial). Per exemple, si la seva empresa compta amb dos treballadors de diferent sexe que fan un treball d'igual valor (això succeeix si les funcions o tasques, el nivell formatiu i les condicions laborals són equivalents), ha de pagar la mateixa retribució a tots dos.

La implantació d'aquest registre és independent de la grandària de l'empresa, i no implica la identificació de les retribucions de cada treballador: es realitza segons la mitjana de salaris, agrupant els grups professionals o llocs de treball iguals o d'igual valor i separant cadascuna d'aquestes agrupacions per sexes. En concret:

  • Aquest registre ha d'incloure la mitjana dels salaris, dels complements salarials i de les percepcions extrasalarials.
  • El registre haurà de mostrar les retribucions mitjanes de tota la plantilla, incloent directius i alts càrrecs.
  • El llistat s'ha de desglossar per sexe i s'ha de distribuir per grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o d'igual valor.
  • El registre salarial s'efectuarà anualment, havent de ser modificat quan es produeixin alteracions substancials dels salaris.

L'elaboració inicial i la modificació del registre salarial precisaran la consulta als representants legals dels treballadors, amb una antelació mínima de deu dies. La no elaboració del registre retributiu constitueix una infracció administrativa greu sancionable amb multa de fins a 6.250 euros.

No existeix discriminació si té empleats d'un sexe contractats fa anys amb salaris per sobre de conveni i complements ja consolidats i ara contracta a empleats de l'altre sexe pagant-los el salari de conveni, o amb un complement voluntari inferior. En aquest cas les diferències poden justificar-se perquè el context econòmic actual no és el mateix ara que fa any.

El nostre departament laboral l'assessorarà sobre les obligacions de la seva empresa en matèria d'igualtat i de registre salarial.

Contractes d'obra i "contratas"

Una "contrata" no es pot cobrir amb contractes d'obra.

Si una empresa que es dedica a prestar serveis és contractada per a fer un treball dels quals presta habitualment i necessita contractar un treballador per a cobrir aquesta "contrata", ja no es considera vàlid signar un contracte d'obra o servei.

El Tribunal Suprem ha qüestionat per primera vegada la licitud de formalitzar un contracte d'obra vinculat a la durada d'una "contrata" quan aquesta no tingui autonomia i substantivitat pròpia dins de l'empresa.

Així doncs, amb aquest nou criteri es consideren formalitzats en frau de llei –i, per tant, són indefinits– els contractes d'obra o servei que celebrin societats que únicament presten serveis per a terceres empreses mitjançant la celebració de contractes mercantils (per exemple, subcontractes en el sector de la construcció, o empreses que presten serveis de seguretat i neteja). A l'ésser la seva activitat habitual, aquest tipus de contractes no serà
vàlid.

Perquè el contracte d'obra o servei sigui lícit, l'obra o servei ha de tenir substantivitat pròpia dins de l'activitat de l'empresa.


Els nostres professionals verificaran quan pot formalitzar un contracte d'obra i quan no.

Protocol d'assetjament

Les empreses estan obligades a tenir-ho.

Encara que la seva empresa no estigui obligada a disposar d'un pla d'igualtat (ho està si té més de 100 empleats, i ho estarà a partir de març de 2022 si té 50 o més), no queda eximida d'adoptar mesures per a garantir la igualtat efectiva entre homes i dones en el treball. A aquest efecte

  • La llei obliga les empreses a arbitrar procediments per a prevenir l'assetjament per raó de sexe, així com per a donar llit a les denúncies que puguin formular-se en aquesta matèria.
  • l protocol d'assetjament permet complir aquesta obligació. No tenir-ho pot suposar una multa de fins a 6.250 euros.

El protocol ha de definir amb qui han de contactar les víctimes, qui pot ser l'instructor que investigui la situació, quins passos s'han de realitzar (entrevistes, reunir dades...). Davant qualsevol denúncia en aquesta matèria, activi immediatament el protocol.

Si l'instructor arriba a la conclusió que hi ha hagut assetjament, sancioni a l'assetjador. En cas contrari, arxivi l'expedient (documentant-lo tot per escrit).

L'ajudarem a implantar un pla d'igualtat o un protocol d'assetjament en la seva empresa, segons el seu nombre d'empleats.

Partides laborals en l'IRPF

Els treballadors poden computar algunes despeses en l'IRPF.

Determinades despeses relacionades amb els rendiments del treball es poden computar en la declaració. Per exemple:

  • Els treballadors afiliats a un sindicat poden deduir com a despesa les quotes satisfetes.
  • També són deduïbles les quotes satisfetes a un col·legi professional quan la col·legiació sigui obligatòria. El límit de la despesa deduïble és de 500 euros anuals.
  • Així mateix, són deduïbles les despeses de defensa jurídica derivats de litigis entre el treballador i la seva empresa, amb un topall de 300 euros anuals.

D'altra banda, per a facilitar la presentació de la declaració al col·lectiu d'afectats per ERTO (les prestacions per desocupació són rendiments del treball que queden subjectes a IRPF), Hisenda ha elaborat un document amb una sèrie de recomanacions i informació explicativa.

Despeses deduïbles. Entre altres despeses, són deduïbles les quotes satisfetes a sindicats i les satisfetes a col·legis professionals quan la col·legiació és obligatòria.

Els nostres professionals l'ajudaran a confeccionar la seva declaració de l'IRPF, especialment si s'ha vist afectat per un ERTO.

Immobles llogats

Una recent sentència ha aclarit la seva tributació.

Recentment el Tribunal Suprem ha dictat una sentència sobre els immobles que estan llogats només durant una part de l'any, fixant els següents criteris:

  • Per aquells períodes en què l'immoble no estigui llogat, l'arrendador sempre ha d'imputar-se una renda immobiliària d'entre el 1,1% i el 2% del valor cadastral (encara que la intenció sigui llogar-lo al més aviat possible).
  • Pel temps en què l'immoble no generi rendiments no cal deduir les despeses anuals (IBI, assegurances, despeses de comunitat, subministraments...). Perquè aquestes despeses siguin deduïbles han de reportar-se en períodes en els quals es generin ingressos.
  • Respecte a les reparacions, el Tribunal no es pronuncia. Però aquest tipus de despeses sí que estan clarament correlacionats amb els ingressos que després s'obtindran (una vegada s'iniciï el lloguer), per la qual cosa sí que poden considerar-se despesa deduïble.

Desocupat. La part de despeses proporcional als dies de l'any en què l'immoble ha estat buit no és deduïble (i el mateix ha d'entendre's respecte dels interessos i les amortitzacions).

Els nostres professionals analitzaran els ingressos per immobles arrendats o llocs en lloguer que ha d'incloure en el seu IRPF.

Volem ajudar-lo

Contacti amb nosaltres perquè estudiem el seu cas i puguem fer-li una proposta personalitzada.

Estem aquí per a vostè.

Contacti ara

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació i obtenir estadístiques de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
Més infromació Ok