S'han limitat els supòsits en què les empreses poden recórrer a la contractació temporal.

Després de la reforma laboral, els contractes temporals es podran utilitzar en les situacions següents:

• Si es donen puntes de treball que no es reiterin cada temporada, que no siguin previsibles ni estructurals.
  
  
• Per a necessitats d'un període de temps reduït i de les quals se'n sàpiga el final (com l'organització d'un esdeveniment de dues setmanes). La durada màxima es limita a 90 dies en un any natural, i no es pot utilitzar de forma contínua, i sigui quin sigui el nombre de treballadors indispensables per cobrir les necessitats en tots aquests dies.
  
  
• Si generen oscil·lacions que, encara que siguin resultat de l'activitat normal de l'empresa, produeixin un desequilibri temporal entre l'ocupació estable disponible i la requerida (augment d'activitat o reducció temporal d'empleats, com passa al llarg de les vacances).