Accés a l’ordinador

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dilluns, 17 Novembre 2025 15:02

L’ordinador d’empresa pot ser revisat si hi ha sospites d’un ús indegut

En qualsevol empresa, els equips informàtics assignats als treballadors són eines de treball. Per això, l’empresa pot controlar-ne l’ús sempre que existeixin sospites raonables d’irregularitats. Ara bé, aquest control ha de dur-se a terme amb cura i respectant en tot moment el dret a la intimitat del treballador.

Quan la direcció sospita que un empleat utilitza el seu ordinador corporatiu per a finalitats personals o contràries a les normes internes, pot revisar-lo per confirmar-ho i adoptar les mesures que consideri oportunes —des d’una suspensió fins a un acomiadament—. Tot i això, aquest control no és il·limitat: no es poden examinar carpetes personals, comptes privades ni informació íntima. L’únic objectiu ha de ser verificar el compliment de les obligacions laborals.

El triple judici de proporcionalitat

La jurisprudència estableix que qualsevol control informàtic ha de complir tres requisits essencials:

1. Justificació

L’empresa ha de poder acreditar una raó legítima per realitzar la comprovació: baix rendiment, incompliment d’ordres o indicis clars d’un ús inapropiat. Ha de quedar constància que el control és necessari i que no existeix cap altra manera menys invasiva de verificar els fets.

2. Proporcionalitat

L’accés s’ha de limitar estrictament a la informació necessària per contrastar les sospites. Per exemple, revisar el disc dur on s’emmagatzema documentació corporativa sense accedir a arxius personals ni a altres espais protegits per la intimitat.

3. Respecte a la privacitat

Si la direcció observa que el treballador ha accedit a un núvol personal o té el correu electrònic privat obert, no pot entrar-hi sense autorització expressa.

Informació prèvia al treballador

Per evitar conflictes, l’empresa ha d’haver informat prèviament el treballador que es reserva el dret a verificar l’ús dels dispositius de treball: ordinadors, telèfons corporatius, correu electrònic, etc.
Aquesta informació, normalment recollida en la política interna d’ús de mitjans digitals, permet a l’empresa comprovar el correcte funcionament dels equips i detectar possibles incompliments.

Per aquest motiu, és recomanable regular aquestes normes per escrit i comunicar clarament les conseqüències disciplinàries que poden derivar-se’n.

Conclusió

El control de l’ordinador corporatiu és legítim, però només si es realitza de manera justificada, proporcional i respectuosa amb la intimitat. Informar prèviament els treballadors i limitar l’accés a allò estrictament necessari protegeix tant l’empresa com l’empleat, i assegura que qualsevol investigació interna es desenvolupi dins la legalitat.

Una política clara i transparent és la clau per evitar conflictes i establir un marc segur davant sospites d’ús indegut dels equips informàtics.

Dates de cobrament i pagament

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 10 Novembre 2025 16:24

Com influeixen realment en la salut financera de la teva empresa?

En la gestió diària d’una empresa, negociar amb clients i proveïdors va molt més enllà del preu dels productes o serveis. Les dates de cobrament i pagament esdevenen un element clau que pot afectar directament la liquiditat i l’equilibri financer del negoci.

Sovint, els empresaris han de comparar diferents situacions: un client que paga al comptat, però amb un petit descompte, davant d’un altre que paga a 30 dies però amb un preu una mica més alt. Darrere de cada decisió hi ha un cost financer ocult que convé analitzar amb precisió.

Comparar per decidir millor

Quan els terminis de cobrament s’allarguen, el negoci necessita més recursos per cobrir el desfasament entre els pagaments als proveïdors i els diners que entren per les vendes. Si una empresa recorre a una pòlissa de crèdit per mantenir la seva activitat, aquest temps addicional té un cost financer que pot convertir-se en una despesa rellevant a mitjà termini.

Els nostres professionals recomanen avaluar sempre les condicions comercials dels clients i proveïdors amb una visió global, que contempli tant el preu com l’impacte financer dels terminis de cobrament.

Un exemple pràctic

Imaginem una empresa que factura 1.500.000 euros a l’any (1.815.000 amb IVA) i que té un termini mitjà de cobrament de 30 dies. Això implica que manté 151.250 euros pendents de cobrament de mitjana.

Si el seu principal client —que representa el 30% de la facturació total— decideix pagar a 35 dies en lloc de 30, el saldo mitjà pendent s’incrementarà fins als 158.812 euros.
Aquesta diferència de 7.562 euros genera un cost financer addicional que, amb un interès del 5%, suposa uns 378 euros anuals.

Encara que pugui semblar una xifra petita, quan s’acumulen diversos casos similars, l’impacte global en la tresoreria pot ser considerable.

Conclusió

Les dates de cobrament i pagament són molt més que un detall contractual: afecten directament la liquiditat i la rendibilitat.
Un petit canvi en els terminis pot alterar la necessitat de finançament i augmentar els costos financers sense que gairebé se’n sigui conscient.

Per això, abans de tancar un acord comercial, és essencial valorar no només el preu, sinó també el quan. Una bona gestió dels terminis pot marcar la diferència entre una empresa amb estabilitat financera i una altra sempre al límit de la seva tresoreria.

Recursos contra les sancions

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 03 Novembre 2025 16:00

Es poden interposar encara que la liquidació principal sigui ferma

Quan Hisenda emet una liquidació, el contribuent disposa d’un termini d’un mes per recórrer-la.
Si no ho fa dins d’aquest període, la liquidació es considera ferma i, en principi, ja no es pot presentar cap recurs posterior (excepte en casos molt excepcionals).

Tot i això, aquest fet no impedeix recórrer les sancions que puguin derivar-se d’aquesta liquidació, ja que acostumen a notificar-se més tard i tenen el seu propi procediment.
Fins i tot si el contribuent ha acceptat la liquidació principal, les sancions associades es poden impugnar de manera independent en el moment en què es notifiquin.

Liquidació i sanció: dos actes diferents

És essencial entendre que la liquidació i la sanció són actes administratius independents.
Per tant, el fet de no haver recorregut la liquidació no significa perdre el dret a impugnar la sanció.

Les conseqüències jurídiques de cadascun són autònomes: mentre la liquidació determina el deute tributari, la sanció respon a un possible incompliment de les obligacions fiscals.

Suspensió del pagament de la sanció

A l’hora de recórrer una sanció, el contribuent pot sol·licitar la suspensió del pagament sense necessitat d’aportar aval ni garantia, cosa que sí seria exigible en altres tipus de recursos.
En aquests casos, la recaptació queda suspesa automàticament des del moment en què es presenta el recurs, fins que l’Administració resolgui.

Termini per impugnar

Quan la liquidació prové d’una inspecció, el termini de notificació de la sanció s’entén iniciat un mes després de la signatura de l’acta corresponent, encara que no s’hagi rebut cap comunicació addicional per part de l’inspector.
A partir d’aquesta data comença a comptar el mes disponible per interposar el recurs.

Conclusió

Rebre una sanció tributària no significa que tot estigui perdut.
Encara que la liquidació principal hagi adquirit fermesa, les sancions derivades es poden recórrer de manera independent, permetent al contribuent defensar els seus drets i evitar sancions indegudes.

La clau és actuar dins del termini i comptar amb l’assessorament adequat per valorar la viabilitat del recurs i els seus possibles efectes sobre el deute tributari.

Repartiment de béns en l’herència

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 27 Octubre 2025 15:04

Com més beneficiaris hi hagi, menor serà la tributació

A l’hora de planificar una herència, un dels objectius més habituals és reduir l’impacte fiscal de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD).
Una estratègia efectiva per aconseguir-ho és incloure més persones al testament, sempre respectant la legítima dels hereus forçosos —normalment, els fills—.

Una estratègia que pot estalviar impostos

Quan els fills ja tenen una situació econòmica estable, es pot valorar la possibilitat d’incloure també els nets com a beneficiaris.
Per exemple, el testador pot deixar-los determinats béns o la nua propietat d’alguns d’ells, mantenint el ús i gaudi per als fills.

Aquesta fórmula, a més d’afavorir un repartiment més equitatiu del patrimoni entre diverses generacions, redueix la càrrega fiscal global de l’herència.

Per què es paga menys?

El motiu és senzill: l’Impost sobre Successions és progressiu.
Com més gran és el valor total heretat per una persona, més alt és el tipus impositiu que se li aplica.
Per tant, si l’herència es reparteix entre un nombre més gran de beneficiaris, cada un rebrà una part més petita del patrimoni i, en conseqüència, tributarà a un tipus més baix.

A més, les reduccions per parentiu s’apliquen individualment a cada hereu.
Això vol dir que si s’inclouen més beneficiaris dins del mateix grup familiar (per exemple, fills i nets), les reduccions totals augmentaran i una part més important de l’herència quedarà exempta de tributació.

Avantatges addicionals

Repartir els béns entre diverses generacions no només suposa un estalvi fiscal, sinó que també pot ser una manera eficient de planificar el patrimoni familiar a llarg termini, garantint una distribució equilibrada i evitant possibles conflictes futurs entre hereus.

Els nostres professionals recomanen simular prèviament els costos fiscals de l’herència per conèixer l’impacte de l’Impost sobre Successions i estudiar possibles vies d’optimització abans del traspàs del titular.

Conclusió

La clau per reduir la tributació d’una herència és planificar amb temps i amb assessorament especialitzat.
Incloure més beneficiaris, diversificar els béns i aplicar correctament les reduccions per parentiu pot suposar una diferència significativa en l’import de l’impost.

En definitiva, una bona planificació successòria no només redueix la càrrega fiscal dels hereus, sinó que també assegura una transmissió patrimonial més justa, ordenada i eficient.

Va signar un precontracte

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dilluns, 20 Octubre 2025 13:59

Què cal saber si es vol anul·lar la contractació d’un empleat amb qui ja s’ha signat un precontracte

El precontracte laboral és un acord en què ambdues parts —empresa i treballador— es comprometen a formalitzar un contracte de treball en una data futura.
Tot i que el treballador encara no hagi començat a prestar serveis, aquest document genera obligacions reals i exigibles per a totes dues parts.

Per tant, si l’empresa troba un altre candidat més adequat i decideix deixar sense efecte el precontracte, el treballador afectat pot reclamar una indemnització per danys i perjudicis, sempre que aquest incompliment li hagi causat un perjudici real i demostrable.

Existeix una indemnització concreta?

La llei no estableix una quantia fixa per aquest tipus d’indemnització, ja que no es tracta d’un acomiadament.
Cada cas s’ha de valorar individualment, tenint en compte diversos factors, com ara:

• el salari pactat,

• el temps que el treballador estarà sense feina fins a trobar-ne una altra,

• o les despeses que hagi pogut assumir (sempre que les pugui justificar).

En qualsevol cas, el treballador disposa d’un termini d’un any per reclamar els danys derivats de l’incompliment.

Quan pot l’empresa deixar sense efecte el precontracte

Hi ha situacions en què l’empresa pot rescindir de manera vàlida un precontracte, si es produeixen circumstàncies imprevistes que alteren substancialment les condicions inicials. Alguns exemples són:

• Si el treballador havia signat un precontracte per a un càrrec de responsabilitat (com ara un directiu o un gerent) i després és condemnat per estafa o per algun altre delicte econòmic.

• Si el treballador queda inhabilitat per exercir la seva professió per sentència o resolució administrativa (per exemple, un advocat a qui se li suspèn la col·legiació).

• Si l’empresa descobreix que el candidat ha ocultat informació rellevant o ha presentat dades falses al currículum, com ara títols o referències manipulades, o si tenia antecedents disciplinaris greus no declarats.

Conclusió

El precontracte no és un simple compromís informal: té valor jurídic i força obligatòria.
El seu incompliment pot generar una indemnització si es demostra l’existència d’un perjudici real.
Per això, abans de fer marxa enrere, l’empresa hauria d’actuar amb prudència, valorar bé les circumstàncies i, si escau, deixar constància documental de les causes que justifiquen l’anul·lació.

Així, podrà protegir els seus interessos sense vulnerar els drets del treballador, mantenint la seguretat jurídica i la transparència en els processos de contractació.

Augments de conveni

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dilluns, 13 Octubre 2025 14:14

Pot l’empresa aplicar la compensació i absorció?

Quan s’actualitzen les taules salarials d’un conveni col·lectiu, sovint sorgeix el dubte: què passa amb els treballadors que ja perceben un salari superior al que estableix el nou conveni?
En aquests casos entra en joc una figura clau del dret laboral: la compensació i absorció salarial.

Què significa compensar i absorbir un augment?

La compensació i absorció permet a l’empresa neutralitzar l’increment salarial fixat al nou conveni, descomptant-lo de l’excés que els empleats ja venien percebent per sobre del pactat.
En la pràctica, això vol dir que si el treballador cobra més del que marca el nou conveni, l’empresa no està obligada a aplicar un nou augment, ja que la diferència existent ja compensa la pujada.

Aquest mecanisme té com a objectiu mantenir una coherència entre els salaris reals i les millores derivades del conveni, evitant duplicar increments i garantint un tracte just i equilibrat entre empresa i plantilla.

Què passa si l’empresa no ho havia aplicat fins ara?

En algunes organitzacions, per decisió pròpia o per costum, s’han anat aplicant els augments del conveni any rere any sense utilitzar la compensació i absorció.
Tot i això, l’empresa pot començar a fer-ho a partir d’ara, sempre que no hagi expressat una renúncia explícita o hagi consolidat una “condició més beneficiosa” per als treballadors.

Per exemple, si en el seu moment l’empresa va comunicar que mantindria tots els complements sense compensar ni absorbir, o si ho ha vingut fent reiteradament de manera voluntària, haurà de respectar aquesta pràctica com a part de les condicions laborals consolidades.

Un dret reconegut per la llei

La compensació i absorció està expressament prevista a la legislació laboral espanyola. Es tracta d’un dret que l’empresa pot exercir, fins i tot després d’anys sense haver-lo aplicat, sempre que no hi hagi una renúncia formal o un acord en sentit contrari.

A més, cal recordar que no és necessari justificar causes econòmiques, tècniques o productives per aplicar-lo. L’empresa pot fer-ho de manera legítima i directa, sense necessitat d’al·legar motius addicionals.

Conclusió

La compensació i absorció és una eina legal que permet harmonitzar els increments salarials derivats del conveni col·lectiu amb la realitat salarial de l’empresa.
La seva correcta aplicació evita desequilibris, garanteix la sostenibilitat de la política retributiva i respecta els drets dels treballadors.

En definitiva, és un mecanisme que, lluny de suposar una pèrdua per a l’empleat, afavoreix la transparència i la coherència en la gestió dels salaris, permetent a les empreses mantenir la competitivitat sense vulnerar la normativa laboral.

Ser “gran tenidor”: implicacions fiscals i consideracions clau

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 06 Octubre 2025 14:53

Un nou focus d'atenció en la fiscalitat immobiliària

La figura del gran tenidor ha cobrat protagonisme en els últims anys dins de l'àmbit fiscal i de l'habitatge. Cada vegada més administracions locals i autonòmiques introdueixen mesures específiques per a gravar la tinença de grans carteres immobiliàries, especialment en zones declarades (atapeïdes).

Conèixer les implicacions fiscals d'aquesta condició resulta essencial per a optimitzar la càrrega tributària i evitar costos inesperats.

Qui es considera “gran tenidor”?

S'entén per gran tenidor a tota persona física o jurídica que compleixi alguna de les següents condicions:

• Posseir més de deu immobles urbans d'ús residencial (s'exclouen locals, oficines, garatges i trasters).
• Comptar amb una superfície construïda conjunta superior a 1.500 m² destinada a ús residencial.
• En zones (atapeïdes), el llindar pot reduir-se a cinc o més habitatges.

Quan les propietats es troben en copropietat o solo s'ostenta l'usdefruit, les normes de còmput poden resultar més favorables, reduint el nombre d'immobles computables.

Principals implicacions fiscals

1. Recàrrec en l'Impost sobre Béns immobles (IBI)

Els ajuntaments tenen la facultat d'aplicar un recàrrec de fins al 50% en l'IBI a aquells propietaris que mantinguin habitatges desocupats de forma continuada i sense causa justificada durant més de dos anys, sempre que siguin titulars de quatre o més habitatges.

2. Tipus incrementat en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP)

Algunes comunitats autònomes han aprovat un tipus de gravamen més alt en el ITP quan el comprador d'un habitatge de segona mà és un "gran tenidor" i l'immoble se situa en una zona tensionada.

No obstant això, aquesta mesura no és d'aplicació general, per la qual cosa convé revisar la normativa autonòmica abans de cada operació.

Conclusió

Ser considerat "gran tenidor" no sols reflecteix la dimensió patrimonial d'un contribuent, sinó que també implica noves obligacions fiscals i una supervisió més intensa per part de les administracions.

Davant aquest escenari, és fonamental dur a terme una anàlisi fiscal prèvia i una planificació patrimonial rigorosa, valorant l'impacte dels recàrrecs municipals i les mesures autonòmiques.

Una estratègia ben dissenyada permetrà minimitzar la pressió fiscal, garantir el compliment normatiu i mantenir la rendibilitat de les inversions immobiliàries en un entorn cada vegada més regulat.

Aportació d'un immoble amb hipoteca

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 29 Setembre 2025 15:33

Quan una societat decideix ampliar la seva capital social, l'operació està exempta de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP). No obstant això, la situació canvia si l'ampliació es realitza aportant un immoble que té una hipoteca, i la societat se subroga en el préstec pendent. En aquest cas, entren en joc diferents implicacions fiscals que convé conèixer.

Quines operacions es produeixen?

En aportar un immoble hipotecat a una societat i assumir aquesta el deute, es consideren dues operacions diferenciades:

•  Ampliació de capital

La societat rep el valor de l'immoble que excedeix l'import del préstec hipotecari assumit. Aquesta operació, a l'ésser una ampliació de capital, està exempta de ITP.

•  Assumpció del deute hipotecari

La societat assumeix el deute que tenia el soci que aporta l'immoble. A efectes fiscals, es tracta d'una transmissió equiparable a una compravenda, per la qual cosa sí que tributa per ITP.

El tipus aplicable varia entre un 6% i un 11%, segons la comunitat autònoma.

Excepció: immobles afectes a una activitat econòmica

Si el soci que aporta l'immoble és empresari i el bé estava afecte a la seva activitat econòmica, existeix una alternativa més avantatjosa. En aquests casos, es pot optar per la renúncia a l'exempció de l'IVA. D'aquesta manera:

          •  L'operació no tributa per ITP.

          •  Sí que s'esdevingui IVA i l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD).

          •  El cost global sol ser inferior al que suposaria pagar ITP.

Conclusió

L'aportació d'un immoble hipotecat a una societat no és una operació fiscalment neutra. Segons la situació del soci i la naturalesa de l'immoble, pot implicar una tributació significativa per ITP o, si és el cas, una opció més eficient mitjançant la renúncia a l'exempció de l'IVA.

Abans de dur a terme aquest tipus d'operacions, és recomanable analitzar l'impacte fiscal i valorar les alternatives per a minimitzar costos.