Escissió de l’empresa familiar: una eina clau per ordenar la successió

Detalls

Categoria: Otros

Publicat el Dilluns, 09 Febrer 2026 16:24

És habitual que les empreses familiars desenvolupin diverses activitats i que el relleu generacional comporti possibles conflictes entre els successors. En aquest escenari, l’escissió societària esdevé una solució especialment eficaç per garantir la continuïtat del negoci i anticipar possibles desacords.

L’escissió permet segregar el patrimoni d’una societat en dues o més parts, que s’atribueixen a societats noves o ja existents. Això possibilita que cada branca d’activitat es gestioni de manera independent, adaptant-se millor als interessos i capacitats de cada membre de la família.

Podem distingir dues modalitats principals:

• Escissió total: el patrimoni de la societat originària es divideix íntegrament i es transmet a dues o més societats, amb la desaparició de la societat escindida.

• Escissió parcial: la societat inicial conserva part de la seva activitat, mentre que una o diverses branques de negoci se segreguen i s’aporten a altres societats. En aquest supòsit, els patrimonis escindits han de constituir una branca d’activitat autònoma, capaç de funcionar de manera independent.

Tant en l’escissió total com en la parcial, els socis no han de mantenir necessàriament els mateixos percentatges de participació que tenien a la societat originària. Aquesta flexibilitat resulta especialment útil en situacions de conflicte, ja que permet adaptar l’estructura societària a la realitat familiar i empresarial.

A més, l’escissió facilita una gestió separada de les inversions i dels riscos, millorant la transparència i l’eficiència en la presa de decisions.

Neutralitat fiscal de l’operació

Des del punt de vista fiscal, l’escissió pot dur-se a terme sense cost tributari, sempre que respongui a motius econòmics vàlids. L’Administració Tributària reconeix com a tals, entre d’altres, la simplificació d’una futura successió, la prevenció de conflictes entre descendents o la possibilitat de gestionar les activitats de manera independent.

Impugnació d’acords socials

Detalls

Categoria: Altres

Publicat el Dilluns, 22 Desembre 2025 15:04

Pot impugnar acords un soci que no ha assistit a la junta?

En moltes empreses existeix la creença que els socis que no assisteixen a una junta no poden impugnar els acords adoptats, especialment quan el seu vot no hauria estat determinant per alterar el resultat. Tanmateix, aquesta interpretació no és correcta des del punt de vista jurídic.

El soci que no ha acudit a la junta manté el dret a impugnar els acords adoptats, sempre que es compleixin determinats requisits legals.

Requisits perquè el soci absent pugui impugnar

El soci que no hagi assistit a la junta podrà impugnar els acords si compleix les condicions següents:

• Haver adquirit la condició de soci amb anterioritat a l’adopció de l’acord, llevat de supòsits excepcionals.

• Ostentar, com a mínim, l’1 % del capital social, de manera individual o conjuntament amb altres socis, llevat que els estatuts prevegin un percentatge inferior.

Un cop complerts aquests requisits, el soci absent podrà impugnar els acords que consideri contraris a la llei, als estatuts o que lesionin l’interès social en benefici d’un o diversos socis o de tercers.

Defectes formals en la convocatòria o constitució de la junta

El soci que no ha assistit a la junta també pot al·legar defectes formals en la convocatòria o en la constitució de la junta, fins i tot en aquells casos en què aquests defectes no podrien ser invocats per un soci que sí hi hagués assistit.

Això es deu al fet que el soci present a la reunió ha de manifestar la seva disconformitat durant la celebració de la junta. Si no ho fa, s’entén que convalida tàcitament el defecte i perd la possibilitat d’al·legar-lo posteriorment en una impugnació.

En canvi, el soci absent no ha tingut l’oportunitat de manifestar la seva disconformitat, per la qual cosa conserva el dret a al·legar aquests defectes en un moment posterior.

Límits a la impugnació per defectes formals

No obstant això, els defectes formals que es facin valer en una impugnació han de ser essencials, és a dir, han d’haver impedit al soci exercir correctament els seus drets.

Són exemples de defectes essencials una convocatòria de junta ordinària que no respecti els terminis legals de preavís o una convocatòria en què s’ometi algun punt de l’ordre del dia, impedint al soci conèixer i preparar adequadament la seva posició.

Conclusió

L’absència d’un soci en una junta no comporta automàticament la pèrdua del dret a impugnar els acords adoptats. Sempre que es compleixin els requisits legals, el soci absent pot qüestionar acords contraris a la llei, als estatuts o a l’interès social, així com al·legar defectes formals essencials. Conèixer aquestes normes és fonamental per a una correcta gestió societària i per prevenir conflictes legals derivats de les decisions adoptades en junta.

Garanties en els ajornaments de deutes amb Hisenda

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dimarts, 16 Desembre 2025 15:01

Quan es pot ajornar un deute sense aportar garanties

Quan un contribuent té dificultats de liquiditat, pot sol·licitar a Hisenda l’ajornament o el fraccionament del pagament de determinats impostos, excepte en aquells casos en què la normativa estableix expressament que el deute és inajornable.

Amb caràcter general, els ajornaments per imports fins a 50.000 euros no requereixen l’aportació de garanties. Per determinar si se supera aquest llindar, es té en compte l’import total dels deutes ajornats, sense computar aquells pels quals ja s’hagi aportat garantia.

Dispensa de garanties en deutes superiors a 50.000 euros

Tot i que el deute superi els 50.000 euros, Hisenda pot dispensar totalment o parcialment l’obligació d’aportar garanties si concorren circumstàncies excepcionals. En concret, cal que es compleixin conjuntament les condicions següents:

• Que no hagi estat possible obtenir un aval d’una entitat financera, que és la garantia prioritària exigida per l’Administració.

• Que el sol·licitant no disposi de béns suficients per garantir el deute ajornat.

• Que l’execució del seu patrimoni pugui afectar de manera substancial la seva capacitat productiva, el manteniment de l’ocupació o provocar greus perjudicis als interessos d’Hisenda.

Quan és obligatori aportar garanties

En els supòsits en què el deute superi els 50.000 euros i el sol·licitant disposi de béns suficients, serà obligatori garantir l’ajornament concedit.

En aquests casos, la garantia haurà de complir determinats requisits:

• L’import haurà de cobrir el deute tributari, els interessos de demora i un 25 % addicional sobre la suma d’ambdues quantitats.

• Haurà de ser jurídicament suficient, és a dir, amb una possibilitat real d’execució per part de l’Administració.

• Amb caràcter general, s’exigirà el compromís d’aportar un aval bancari o un assegurança de caució, amb una vigència mínima de sis mesos posterior al venciment dels terminis garantits.

Garanties alternatives admeses per Hisenda

Quan el contribuent acrediti que no pot obtenir un aval bancari o una assegurança de caució, Hisenda pot admetre altres tipus de garanties, sempre que es considerin suficients per assegurar el cobrament del deute.

Entre les garanties alternatives més habituals s’hi inclouen:

• Hipoteques immobiliàries o mobiliàries.

• Prendes.

• Fiances personals i solidàries.

• Qualsevol altra garantia que permeti assegurar de manera raonable el cobrament del deute tributari.

Conclusió

Els ajornaments de deutes tributaris són una eina clau per gestionar situacions de manca de liquiditat, però és fonamental conèixer quan cal aportar garanties i quines alternatives pot acceptar l’Administració. Una planificació adequada de l’ajornament i de les garanties exigides pot evitar tensions financeres innecessàries i facilitar el compliment de les obligacions fiscals. L’anàlisi individualitzada de cada cas és essencial per protegir l’estabilitat econòmica del contribuent.

Campanyes de control del temps de treball

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dijous, 11 Desembre 2025 15:23

Què està revisant la Inspecció de Treball?

La Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha iniciat una campanya per verificar que les empreses compleixen correctament els límits legals o convencionals de la jornada laboral. L’objectiu és assegurar que els registres horaris reflecteixen amb exactitud el temps treballat i que no se superen els màxims establerts.

La normativa fixa, amb caràcter general, un màxim de 40 hores setmanals de mitjana anual, llevat que el conveni estableixi criteris diferents. A partir d’aquests límits, la Inspecció analitzarà els registres per detectar excessos o irregularitats.

Temps que no es considera jornada ordinària

Queden exclosos de la jornada ordinària els períodes dedicats a prevenir o reparar sinistres, així com danys extraordinaris i urgents, sempre que es compensin adequadament com a hores extraordinàries.

Temps que sí es considera treball efectiu

La ITSS considera temps de treball efectiu, entre d’altres:

• La formació teòrica i pràctica en prevenció de riscos laborals.

• El temps destinat pels delegats de prevenció a reunions del Comitè de Seguretat i Salut o a funcions preventives sol·licitades per l’empresa.

• El temps invertit en reconeixements mèdics obligatoris dins la normativa de prevenció.

• La participació en processos electorals sindicals que tinguin lloc durant la jornada.

Criteris que revisarà la Inspecció durant la campanya

La Inspecció revisarà si l’empresa aplica una distribució irregular de la jornada anual fins al 10 % (o el que estableixi el conveni), amb l’obligació d’informar amb un mínim de cinc dies d’antelació.

També comprovarà el respecte dels descansos mínims:

• Pausa obligatòria en jornades continuades de més de sis hores.

• Descans mínim de 12 hores entre jornades.

• Descans setmanal d’un dia i mig ininterromput.

Règim sancionador

L’incompliment dels límits de jornada o dels descansos pot comportar sancions d’entre 751 i 7.500 euros per centre de treball.
A més, qualsevol període treballat que no estigui degudament registrat o compensat pot ser qualificat com a hores extraordinàries.

Conclusió

Aquesta campanya reforça la importància de mantenir un control rigorós del temps de treball i de disposar de registres fiables i actualitzats. Una gestió adequada de la jornada no només evita sancions, sinó que aporta transparència, seguretat jurídica i una millor organització interna. Complir la normativa sobre temps de treball és un element essencial d’una gestió laboral responsable i moderna.

Consultes vinculants

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 01 Desembre 2025 14:36

Quan una empresa ha d’aplicar una norma tributària i sorgeixen dubtes sobre la seva interpretació, la presentació d’una consulta vinculant davant la Direcció General de Tributs (DGT) es converteix en una de les eines més eficaces per obtenir seguretat jurídica. Aquest mecanisme permet rebre un pronunciament oficial d’Hisenda abans de dur a terme una operació, fet que garanteix que, si l’empresa actua conforme al criteri expressat en la resposta, l’Administració no podrà exigir un canvi posterior ni imposar sancions.

Requisits perquè la consulta produeixi efectes vinculants

Perquè la consulta vinculant tingui validesa i vinculi l’Administració, cal que es compleixin les condicions següents:

1. Ha de presentar-se abans que finalitzi el termini legal relacionat amb l’obligació tributària objecte de consulta.

2. No pot referir-se a qüestions que ja estiguin sent objecte de comprovació o revisió per part d’Hisenda, ni a assumptes respecte dels quals l’empresa hagi interposat recursos.

3. Els fets descrits a la consulta han de ser exactes i coincidir amb la realitat; qualsevol modificació posterior invalidaria la protecció atorgada.

4. La normativa o la jurisprudència aplicables no han d’haver canviat des de la formulació de la consulta.

Aplicació de criteris emesos a altres contribuents

Una empresa també pot acollir-se al criteri establert per la DGT en consultes formulades per tercers, sempre que es compleixin simultàniament les circumstàncies següents:

– Identitat total entre els fets i les circumstàncies del cas consultat i els de l’empresa que vol aplicar el criteri.
– Vigència de la normativa utilitzada a la consulta original.
– Absència de canvis posteriors de criteri per part de la DGT. En cas d’haver-n’hi, preval sempre el criteri més recent.

A més, els contribuents poden sostenir interpretacions diferents de les recollides en una consulta vinculant, sempre que estiguin fonamentades en una interpretació raonable de la norma, evitant així l’aplicació de sancions.

Conclusió

Les consultes vinculants constitueixen un instrument essencial per garantir la seguretat fiscal de les empreses. Permeten anticipar el criteri de l’Administració, minimitzar riscos davant possibles inspeccions i actuar amb plena certesa jurídica en situacions complexes o amb normatives poc clares. La formulació correcta d’una consulta vinculant no només evita contingències futures, sinó que esdevé un element clau dins la planificació fiscal estratègica de qualsevol organització.

Abans de cancel·lar la hipoteca…

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 24 Novembre 2025 14:22

Si estàs aplicant la deducció per habitatge habitual a l’IRPF, potser no t’interessa amortitzar anticipadament.

Molts contribuents que van adquirir el seu habitatge habitual abans del 2013 i encara estan pagant la hipoteca poden aplicar la deducció per adquisició d’habitatge habitual a la seva declaració de l’IRPF. Aquesta deducció permet desgravar una part de les quantitats pagades anualment, generant un estalvi fiscal important.

Quan la situació econòmica millora, o es reben ingressos extraordinaris, és habitual plantejar-se cancel·lar el préstec abans del previst. A primera vista sembla una decisió encertada: menys interessos i més tranquil·litat financera. Però si s’està aplicant aquesta deducció, l’amortització anticipada pot no ser tan beneficiosa com sembla.

Per què cal analitzar-ho bé?

És cert que cancel·lar anticipadament redueix els interessos futurs, però també fa que es perdi el dret a aplicar la deducció, la qual pot representar un estalvi anual significatiu.

En molts casos —especialment quan ja queden pocs anys per acabar de pagar el préstec—, la deducció fiscal que es deixarà d’aplicar pot ser superior a l’estalvi en interessos.

A més, alguns bancs cobren comissions per amortització anticipada, un cost extra que també cal tenir en compte.

Per això, la pregunta no és només “quant m’estalviaré en interessos?”, sinó “quant deixaré d’estalviar en impostos?”. Una anàlisi completa pot canviar completament la decisió final.

Conclusió

Abans de cancel·lar anticipadament la hipoteca, és imprescindible comparar la pèrdua del benefici fiscal amb l’estalvi d’interessos. Cada situació és diferent, i un estudi personalitzat evita prendre decisions que, tot i semblar positives, acaben sent menys avantatjoses.

Els nostres professionals poden calcular el teu cas concret i assessorar-te sobre quina opció és realment la més convenient

Accés a l’ordinador

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dilluns, 17 Novembre 2025 15:02

L’ordinador d’empresa pot ser revisat si hi ha sospites d’un ús indegut

En qualsevol empresa, els equips informàtics assignats als treballadors són eines de treball. Per això, l’empresa pot controlar-ne l’ús sempre que existeixin sospites raonables d’irregularitats. Ara bé, aquest control ha de dur-se a terme amb cura i respectant en tot moment el dret a la intimitat del treballador.

Quan la direcció sospita que un empleat utilitza el seu ordinador corporatiu per a finalitats personals o contràries a les normes internes, pot revisar-lo per confirmar-ho i adoptar les mesures que consideri oportunes —des d’una suspensió fins a un acomiadament—. Tot i això, aquest control no és il·limitat: no es poden examinar carpetes personals, comptes privades ni informació íntima. L’únic objectiu ha de ser verificar el compliment de les obligacions laborals.

El triple judici de proporcionalitat

La jurisprudència estableix que qualsevol control informàtic ha de complir tres requisits essencials:

1. Justificació

L’empresa ha de poder acreditar una raó legítima per realitzar la comprovació: baix rendiment, incompliment d’ordres o indicis clars d’un ús inapropiat. Ha de quedar constància que el control és necessari i que no existeix cap altra manera menys invasiva de verificar els fets.

2. Proporcionalitat

L’accés s’ha de limitar estrictament a la informació necessària per contrastar les sospites. Per exemple, revisar el disc dur on s’emmagatzema documentació corporativa sense accedir a arxius personals ni a altres espais protegits per la intimitat.

3. Respecte a la privacitat

Si la direcció observa que el treballador ha accedit a un núvol personal o té el correu electrònic privat obert, no pot entrar-hi sense autorització expressa.

Informació prèvia al treballador

Per evitar conflictes, l’empresa ha d’haver informat prèviament el treballador que es reserva el dret a verificar l’ús dels dispositius de treball: ordinadors, telèfons corporatius, correu electrònic, etc.
Aquesta informació, normalment recollida en la política interna d’ús de mitjans digitals, permet a l’empresa comprovar el correcte funcionament dels equips i detectar possibles incompliments.

Per aquest motiu, és recomanable regular aquestes normes per escrit i comunicar clarament les conseqüències disciplinàries que poden derivar-se’n.

Conclusió

El control de l’ordinador corporatiu és legítim, però només si es realitza de manera justificada, proporcional i respectuosa amb la intimitat. Informar prèviament els treballadors i limitar l’accés a allò estrictament necessari protegeix tant l’empresa com l’empleat, i assegura que qualsevol investigació interna es desenvolupi dins la legalitat.

Una política clara i transparent és la clau per evitar conflictes i establir un marc segur davant sospites d’ús indegut dels equips informàtics.

Dates de cobrament i pagament

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 10 Novembre 2025 16:24

Com influeixen realment en la salut financera de la teva empresa?

En la gestió diària d’una empresa, negociar amb clients i proveïdors va molt més enllà del preu dels productes o serveis. Les dates de cobrament i pagament esdevenen un element clau que pot afectar directament la liquiditat i l’equilibri financer del negoci.

Sovint, els empresaris han de comparar diferents situacions: un client que paga al comptat, però amb un petit descompte, davant d’un altre que paga a 30 dies però amb un preu una mica més alt. Darrere de cada decisió hi ha un cost financer ocult que convé analitzar amb precisió.

Comparar per decidir millor

Quan els terminis de cobrament s’allarguen, el negoci necessita més recursos per cobrir el desfasament entre els pagaments als proveïdors i els diners que entren per les vendes. Si una empresa recorre a una pòlissa de crèdit per mantenir la seva activitat, aquest temps addicional té un cost financer que pot convertir-se en una despesa rellevant a mitjà termini.

Els nostres professionals recomanen avaluar sempre les condicions comercials dels clients i proveïdors amb una visió global, que contempli tant el preu com l’impacte financer dels terminis de cobrament.

Un exemple pràctic

Imaginem una empresa que factura 1.500.000 euros a l’any (1.815.000 amb IVA) i que té un termini mitjà de cobrament de 30 dies. Això implica que manté 151.250 euros pendents de cobrament de mitjana.

Si el seu principal client —que representa el 30% de la facturació total— decideix pagar a 35 dies en lloc de 30, el saldo mitjà pendent s’incrementarà fins als 158.812 euros.
Aquesta diferència de 7.562 euros genera un cost financer addicional que, amb un interès del 5%, suposa uns 378 euros anuals.

Encara que pugui semblar una xifra petita, quan s’acumulen diversos casos similars, l’impacte global en la tresoreria pot ser considerable.

Conclusió

Les dates de cobrament i pagament són molt més que un detall contractual: afecten directament la liquiditat i la rendibilitat.
Un petit canvi en els terminis pot alterar la necessitat de finançament i augmentar els costos financers sense que gairebé se’n sigui conscient.

Per això, abans de tancar un acord comercial, és essencial valorar no només el preu, sinó també el quan. Una bona gestió dels terminis pot marcar la diferència entre una empresa amb estabilitat financera i una altra sempre al límit de la seva tresoreria.