Pròrroga de l’excedència voluntària: límits i facultats de l’empresa

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dimecres, 01 Abril 2026 14:27

L’excedència voluntària és un dret del treballador que permet la suspensió temporal del contracte, sempre que es compleixin determinats requisits legals.

Per al seu exercici, cal:

• Tenir una antiguitat mínima d’un any a l’empresa.
• Sol·licitar-la per un període d’entre quatre mesos i cinc anys.
• Respectar un termini de quatre anys des de la finalització d’una excedència anterior per tornar a exercir aquest dret.

Durant aquest període, el contracte queda suspès i el treballador només conserva un dret preferent de reingrés en vacants d’igual o similar categoria.

Es pot prorrogar l’excedència?

Si el treballador sol·licita una pròrroga abans que finalitzi el període concedit, l’empresa no està obligada a acceptar-la, excepte si el conveni col·lectiu aplicable ho preveu expressament.

Un cop concedida l’excedència per un termini determinat, l’empresa pot organitzar la seva activitat en funció d’aquest període. En aquest sentit, el dret d’organització empresarial preval davant d’una sol·licitud unilateral de pròrroga.

Límits a la modificació per part del treballador

El treballador no pot modificar unilateralment les condicions de l’excedència ni exigir-ne l’ampliació. Acceptar-ho suposaria limitar la capacitat organitzativa de l’empresa.

Conclusió

La pròrroga de l’excedència voluntària no és un dret automàtic. La seva concessió dependrà del que estableixi el conveni col·lectiu o de l’acord amb l’empresa.

Inspecció tributària: possibilitat de suspensió temporal d’actuacions

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dimecres, 01 Abril 2026 14:18

En el marc d’un procediment d’inspecció tributària, el contribuent pot sol·licitar períodes durant els quals l’Administració no podrà dur a terme actuacions inspectores. Durant aquests períodes, també queda suspès el còmput del termini per atendre requeriments.

Aquesta opció permet adaptar el desenvolupament de la inspecció a les necessitats de l’empresa, evitant coincidències amb moments especialment sensibles, com tancaments comptables, vacances o absència de personal clau.

Límits dels períodes de cortesia

La normativa estableix que:

• El total no pot superar els 60 dies naturals durant tot el procediment.
• Aquests dies no han de ser consecutius i es poden distribuir en diversos períodes.

Cal tenir en compte que la utilització d’aquests períodes comporta una ampliació del termini màxim de la inspecció:

• Amb caràcter general: 18 mesos.
• Si s’esgoten els 60 dies: fins a 20 mesos.

Requisits per a la sol·licitud

Perquè la sol·licitud sigui vàlida:

• S’ha de presentar amb una antelació mínima de 7 dies naturals.
• Cada període ha de tenir una durada mínima de 7 dies naturals.

Per tant, es poden sol·licitar diversos períodes dins del límit global establert.

Conclusió

Els períodes de cortesia són una eina útil per gestionar adequadament un procediment inspector. Tanmateix, és recomanable planificar-ne l’ús, atès que poden allargar la durada total de la inspecció.

Càrrec bancari no autoritzat: responsabilitat de l’entitat

Detalls

Categoria: Otros

Publicat el Dimecres, 04 Març 2026 14:32

L’augment de la banca digital ha comportat un increment de fraus informàtics que poden generar càrrecs no autoritzats.

La normativa de serveis de pagament estableix que, si el client nega haver autoritzat l’operació, el banc ha de:

• Retornar l’import immediatament o, com a màxim, el següent dia hàbil.
• Excepte que pugui acreditar que l’operació va ser correctament autenticada i que no hi va haver cap fallada de seguretat.

El client ha de comunicar la incidència sense demora i dins del termini màxim de 13 mesos.

Conclusió

Amb caràcter general, la càrrega de la prova correspon a l’entitat financera. Davant d’un càrrec no autoritzat, és recomanable presentar reclamació formal de manera immediata.

Pacte de no competència postcontractual: requisits i compensació

Detalls

Categoria: Otros

Publicat el Dimecres, 04 Març 2026 14:23

El pacte de no competència postcontractual és jurídicament vàlid sempre que compleixi els requisits legals establerts.

Perquè sigui eficaç, han de concórrer:

1. Formalització expressa i per escrit.
2. Durada màxima de dos anys des de l’extinció del contracte.
3. Existència d’un interès industrial o comercial efectiu de l’empresa.
4. Compensació econòmica adequada.

La compensació ha de ser proporcional a la limitació professional imposada al treballador.

Modalitats de pagament

Es pot pactar:

• Pagament periòdic durant la relació laboral.
• Pagament diferit en extingir-se el contracte, en un únic import o de forma fraccionada.

Conclusió

La manca d’una compensació real o d’un interès empresarial legítim pot comportar la nul·litat del pacte, motiu pel qual la seva redacció exigeix rigor jurídic.

Falta de pagament de salaris: abast jurídic i conseqüències

Detalls

Categoria: Otros

Publicat el Dimecres, 04 Març 2026 14:16

El dret a la percepció puntual del salari és una obligació essencial de l’empresari i un dret bàsic del treballador. El pagament s’ha d’efectuar en la data i lloc pactats i, en cas de retard, es merita un interès del 10 % sobre les quantitats degudes.

Tanmateix, no tots els incompliments tenen la mateixa consideració sancionadora.

Conseqüències per a l’empresa

Davant d’impagaments o retards reiterats, el treballador pot:

• Reclamar judicialment les quantitats pendents.
• Sol·licitar l’extinció indemnitzada del contracte per incompliment empresarial.
• Accedir a la situació legal d’atur si es declara l’extinció.

Graduació de la infracció

La qualificació dependrà de la reiteració:

• Amb reiteració, pot considerar-se infracció molt greu, amb sancions econòmiques rellevants.
• Sense reiteració, normalment es qualifica com a infracció greu.

La Inspecció de Treball pot requerir el pagament i aixecar acta d’infracció si escau.

Conclusió

L’impagament salarial és un incompliment empresarial de notable transcendència jurídica, especialment quan es produeix de forma reiterada.

Escissió de l’empresa familiar: una eina clau per ordenar la successió

Detalls

Categoria: Otros

Publicat el Dilluns, 09 Febrer 2026 16:24

És habitual que les empreses familiars desenvolupin diverses activitats i que el relleu generacional comporti possibles conflictes entre els successors. En aquest escenari, l’escissió societària esdevé una solució especialment eficaç per garantir la continuïtat del negoci i anticipar possibles desacords.

L’escissió permet segregar el patrimoni d’una societat en dues o més parts, que s’atribueixen a societats noves o ja existents. Això possibilita que cada branca d’activitat es gestioni de manera independent, adaptant-se millor als interessos i capacitats de cada membre de la família.

Podem distingir dues modalitats principals:

• Escissió total: el patrimoni de la societat originària es divideix íntegrament i es transmet a dues o més societats, amb la desaparició de la societat escindida.

• Escissió parcial: la societat inicial conserva part de la seva activitat, mentre que una o diverses branques de negoci se segreguen i s’aporten a altres societats. En aquest supòsit, els patrimonis escindits han de constituir una branca d’activitat autònoma, capaç de funcionar de manera independent.

Tant en l’escissió total com en la parcial, els socis no han de mantenir necessàriament els mateixos percentatges de participació que tenien a la societat originària. Aquesta flexibilitat resulta especialment útil en situacions de conflicte, ja que permet adaptar l’estructura societària a la realitat familiar i empresarial.

A més, l’escissió facilita una gestió separada de les inversions i dels riscos, millorant la transparència i l’eficiència en la presa de decisions.

Neutralitat fiscal de l’operació

Des del punt de vista fiscal, l’escissió pot dur-se a terme sense cost tributari, sempre que respongui a motius econòmics vàlids. L’Administració Tributària reconeix com a tals, entre d’altres, la simplificació d’una futura successió, la prevenció de conflictes entre descendents o la possibilitat de gestionar les activitats de manera independent.

Impugnació d’acords socials

Detalls

Categoria: Altres

Publicat el Dilluns, 22 Desembre 2025 15:04

Pot impugnar acords un soci que no ha assistit a la junta?

En moltes empreses existeix la creença que els socis que no assisteixen a una junta no poden impugnar els acords adoptats, especialment quan el seu vot no hauria estat determinant per alterar el resultat. Tanmateix, aquesta interpretació no és correcta des del punt de vista jurídic.

El soci que no ha acudit a la junta manté el dret a impugnar els acords adoptats, sempre que es compleixin determinats requisits legals.

Requisits perquè el soci absent pugui impugnar

El soci que no hagi assistit a la junta podrà impugnar els acords si compleix les condicions següents:

• Haver adquirit la condició de soci amb anterioritat a l’adopció de l’acord, llevat de supòsits excepcionals.

• Ostentar, com a mínim, l’1 % del capital social, de manera individual o conjuntament amb altres socis, llevat que els estatuts prevegin un percentatge inferior.

Un cop complerts aquests requisits, el soci absent podrà impugnar els acords que consideri contraris a la llei, als estatuts o que lesionin l’interès social en benefici d’un o diversos socis o de tercers.

Defectes formals en la convocatòria o constitució de la junta

El soci que no ha assistit a la junta també pot al·legar defectes formals en la convocatòria o en la constitució de la junta, fins i tot en aquells casos en què aquests defectes no podrien ser invocats per un soci que sí hi hagués assistit.

Això es deu al fet que el soci present a la reunió ha de manifestar la seva disconformitat durant la celebració de la junta. Si no ho fa, s’entén que convalida tàcitament el defecte i perd la possibilitat d’al·legar-lo posteriorment en una impugnació.

En canvi, el soci absent no ha tingut l’oportunitat de manifestar la seva disconformitat, per la qual cosa conserva el dret a al·legar aquests defectes en un moment posterior.

Límits a la impugnació per defectes formals

No obstant això, els defectes formals que es facin valer en una impugnació han de ser essencials, és a dir, han d’haver impedit al soci exercir correctament els seus drets.

Són exemples de defectes essencials una convocatòria de junta ordinària que no respecti els terminis legals de preavís o una convocatòria en què s’ometi algun punt de l’ordre del dia, impedint al soci conèixer i preparar adequadament la seva posició.

Conclusió

L’absència d’un soci en una junta no comporta automàticament la pèrdua del dret a impugnar els acords adoptats. Sempre que es compleixin els requisits legals, el soci absent pot qüestionar acords contraris a la llei, als estatuts o a l’interès social, així com al·legar defectes formals essencials. Conèixer aquestes normes és fonamental per a una correcta gestió societària i per prevenir conflictes legals derivats de les decisions adoptades en junta.

Garanties en els ajornaments de deutes amb Hisenda

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dimarts, 16 Desembre 2025 15:01

Quan es pot ajornar un deute sense aportar garanties

Quan un contribuent té dificultats de liquiditat, pot sol·licitar a Hisenda l’ajornament o el fraccionament del pagament de determinats impostos, excepte en aquells casos en què la normativa estableix expressament que el deute és inajornable.

Amb caràcter general, els ajornaments per imports fins a 50.000 euros no requereixen l’aportació de garanties. Per determinar si se supera aquest llindar, es té en compte l’import total dels deutes ajornats, sense computar aquells pels quals ja s’hagi aportat garantia.

Dispensa de garanties en deutes superiors a 50.000 euros

Tot i que el deute superi els 50.000 euros, Hisenda pot dispensar totalment o parcialment l’obligació d’aportar garanties si concorren circumstàncies excepcionals. En concret, cal que es compleixin conjuntament les condicions següents:

• Que no hagi estat possible obtenir un aval d’una entitat financera, que és la garantia prioritària exigida per l’Administració.

• Que el sol·licitant no disposi de béns suficients per garantir el deute ajornat.

• Que l’execució del seu patrimoni pugui afectar de manera substancial la seva capacitat productiva, el manteniment de l’ocupació o provocar greus perjudicis als interessos d’Hisenda.

Quan és obligatori aportar garanties

En els supòsits en què el deute superi els 50.000 euros i el sol·licitant disposi de béns suficients, serà obligatori garantir l’ajornament concedit.

En aquests casos, la garantia haurà de complir determinats requisits:

• L’import haurà de cobrir el deute tributari, els interessos de demora i un 25 % addicional sobre la suma d’ambdues quantitats.

• Haurà de ser jurídicament suficient, és a dir, amb una possibilitat real d’execució per part de l’Administració.

• Amb caràcter general, s’exigirà el compromís d’aportar un aval bancari o un assegurança de caució, amb una vigència mínima de sis mesos posterior al venciment dels terminis garantits.

Garanties alternatives admeses per Hisenda

Quan el contribuent acrediti que no pot obtenir un aval bancari o una assegurança de caució, Hisenda pot admetre altres tipus de garanties, sempre que es considerin suficients per assegurar el cobrament del deute.

Entre les garanties alternatives més habituals s’hi inclouen:

• Hipoteques immobiliàries o mobiliàries.

• Prendes.

• Fiances personals i solidàries.

• Qualsevol altra garantia que permeti assegurar de manera raonable el cobrament del deute tributari.

Conclusió

Els ajornaments de deutes tributaris són una eina clau per gestionar situacions de manca de liquiditat, però és fonamental conèixer quan cal aportar garanties i quines alternatives pot acceptar l’Administració. Una planificació adequada de l’ajornament i de les garanties exigides pot evitar tensions financeres innecessàries i facilitar el compliment de les obligacions fiscals. L’anàlisi individualitzada de cada cas és essencial per protegir l’estabilitat econòmica del contribuent.