Dissabte 14 Febrer 2026

T: 93 193 75 26

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. linkedin

Campanyes de control del temps de treball

Què està revisant la Inspecció de Treball?

La Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha iniciat una campanya per verificar que les empreses compleixen correctament els límits legals o convencionals de la jornada laboral. L’objectiu és assegurar que els registres horaris reflecteixen amb exactitud el temps treballat i que no se superen els màxims establerts.

La normativa fixa, amb caràcter general, un màxim de 40 hores setmanals de mitjana anual, llevat que el conveni estableixi criteris diferents. A partir d’aquests límits, la Inspecció analitzarà els registres per detectar excessos o irregularitats.


Temps que no es considera jornada ordinària

Queden exclosos de la jornada ordinària els períodes dedicats a prevenir o reparar sinistres, així com danys extraordinaris i urgents, sempre que es compensin adequadament com a hores extraordinàries.


Temps que sí es considera treball efectiu

La ITSS considera temps de treball efectiu, entre d’altres:

  • La formació teòrica i pràctica en prevenció de riscos laborals.

  • El temps destinat pels delegats de prevenció a reunions del Comitè de Seguretat i Salut o a funcions preventives sol·licitades per l’empresa.

  • El temps invertit en reconeixements mèdics obligatoris dins la normativa de prevenció.

  • La participació en processos electorals sindicals que tinguin lloc durant la jornada.


Criteris que revisarà la Inspecció durant la campanya

La Inspecció revisarà si l’empresa aplica una distribució irregular de la jornada anual fins al 10 % (o el que estableixi el conveni), amb l’obligació d’informar amb un mínim de cinc dies d’antelació.

També comprovarà el respecte dels descansos mínims:

  • Pausa obligatòria en jornades continuades de més de sis hores.

  • Descans mínim de 12 hores entre jornades.

  • Descans setmanal d’un dia i mig ininterromput.


Règim sancionador

L’incompliment dels límits de jornada o dels descansos pot comportar sancions d’entre 751 i 7.500 euros per centre de treball.
A més, qualsevol període treballat que no estigui degudament registrat o compensat pot ser qualificat com a hores extraordinàries.


Conclusió

Aquesta campanya reforça la importància de mantenir un control rigorós del temps de treball i de disposar de registres fiables i actualitzats. Una gestió adequada de la jornada no només evita sancions, sinó que aporta transparència, seguretat jurídica i una millor organització interna. Complir la normativa sobre temps de treball és un element essencial d’una gestió laboral responsable i moderna.

Accés a l’ordinador

L’ordinador d’empresa pot ser revisat si hi ha sospites d’un ús indegut

En qualsevol empresa, els equips informàtics assignats als treballadors són eines de treball. Per això, l’empresa pot controlar-ne l’ús sempre que existeixin sospites raonables d’irregularitats. Ara bé, aquest control ha de dur-se a terme amb cura i respectant en tot moment el dret a la intimitat del treballador.

Quan la direcció sospita que un empleat utilitza el seu ordinador corporatiu per a finalitats personals o contràries a les normes internes, pot revisar-lo per confirmar-ho i adoptar les mesures que consideri oportunes —des d’una suspensió fins a un acomiadament—. Tot i això, aquest control no és il·limitat: no es poden examinar carpetes personals, comptes privades ni informació íntima. L’únic objectiu ha de ser verificar el compliment de les obligacions laborals.

El triple judici de proporcionalitat

La jurisprudència estableix que qualsevol control informàtic ha de complir tres requisits essencials:

1. Justificació

L’empresa ha de poder acreditar una raó legítima per realitzar la comprovació: baix rendiment, incompliment d’ordres o indicis clars d’un ús inapropiat. Ha de quedar constància que el control és necessari i que no existeix cap altra manera menys invasiva de verificar els fets.

2. Proporcionalitat

L’accés s’ha de limitar estrictament a la informació necessària per contrastar les sospites. Per exemple, revisar el disc dur on s’emmagatzema documentació corporativa sense accedir a arxius personals ni a altres espais protegits per la intimitat.

3. Respecte a la privacitat

Si la direcció observa que el treballador ha accedit a un núvol personal o té el correu electrònic privat obert, no pot entrar-hi sense autorització expressa.

Informació prèvia al treballador

Per evitar conflictes, l’empresa ha d’haver informat prèviament el treballador que es reserva el dret a verificar l’ús dels dispositius de treball: ordinadors, telèfons corporatius, correu electrònic, etc.
Aquesta informació, normalment recollida en la política interna d’ús de mitjans digitals, permet a l’empresa comprovar el correcte funcionament dels equips i detectar possibles incompliments.

Per aquest motiu, és recomanable regular aquestes normes per escrit i comunicar clarament les conseqüències disciplinàries que poden derivar-se’n.


Conclusió

El control de l’ordinador corporatiu és legítim, però només si es realitza de manera justificada, proporcional i respectuosa amb la intimitat. Informar prèviament els treballadors i limitar l’accés a allò estrictament necessari protegeix tant l’empresa com l’empleat, i assegura que qualsevol investigació interna es desenvolupi dins la legalitat.

Una política clara i transparent és la clau per evitar conflictes i establir un marc segur davant sospites d’ús indegut dels equips informàtics.

Va signar un precontracte

Què cal saber si es vol anul·lar la contractació d’un empleat amb qui ja s’ha signat un precontracte

El precontracte laboral és un acord en què ambdues parts —empresa i treballador— es comprometen a formalitzar un contracte de treball en una data futura.
Tot i que el treballador encara no hagi començat a prestar serveis, aquest document genera obligacions reals i exigibles per a totes dues parts.

Per tant, si l’empresa troba un altre candidat més adequat i decideix deixar sense efecte el precontracte, el treballador afectat pot reclamar una indemnització per danys i perjudicis, sempre que aquest incompliment li hagi causat un perjudici real i demostrable.

Existeix una indemnització concreta?

La llei no estableix una quantia fixa per aquest tipus d’indemnització, ja que no es tracta d’un acomiadament.
Cada cas s’ha de valorar individualment, tenint en compte diversos factors, com ara:

  • el salari pactat,

  • el temps que el treballador estarà sense feina fins a trobar-ne una altra,

  • o les despeses que hagi pogut assumir (sempre que les pugui justificar).

En qualsevol cas, el treballador disposa d’un termini d’un any per reclamar els danys derivats de l’incompliment.

Quan pot l’empresa deixar sense efecte el precontracte

Hi ha situacions en què l’empresa pot rescindir de manera vàlida un precontracte, si es produeixen circumstàncies imprevistes que alteren substancialment les condicions inicials. Alguns exemples són:

  • Si el treballador havia signat un precontracte per a un càrrec de responsabilitat (com ara un directiu o un gerent) i després és condemnat per estafa o per algun altre delicte econòmic.

  • Si el treballador queda inhabilitat per exercir la seva professió per sentència o resolució administrativa (per exemple, un advocat a qui se li suspèn la col·legiació).

  • Si l’empresa descobreix que el candidat ha ocultat informació rellevant o ha presentat dades falses al currículum, com ara títols o referències manipulades, o si tenia antecedents disciplinaris greus no declarats.

Conclusió

El precontracte no és un simple compromís informal: té valor jurídic i força obligatòria.
El seu incompliment pot generar una indemnització si es demostra l’existència d’un perjudici real.
Per això, abans de fer marxa enrere, l’empresa hauria d’actuar amb prudència, valorar bé les circumstàncies i, si escau, deixar constància documental de les causes que justifiquen l’anul·lació.

Així, podrà protegir els seus interessos sense vulnerar els drets del treballador, mantenint la seguretat jurídica i la transparència en els processos de contractació.

Augments de conveni

Pot l’empresa aplicar la compensació i absorció?

Quan s’actualitzen les taules salarials d’un conveni col·lectiu, sovint sorgeix el dubte: què passa amb els treballadors que ja perceben un salari superior al que estableix el nou conveni?
En aquests casos entra en joc una figura clau del dret laboral: la compensació i absorció salarial.

Què significa compensar i absorbir un augment?

La compensació i absorció permet a l’empresa neutralitzar l’increment salarial fixat al nou conveni, descomptant-lo de l’excés que els empleats ja venien percebent per sobre del pactat.
En la pràctica, això vol dir que si el treballador cobra més del que marca el nou conveni, l’empresa no està obligada a aplicar un nou augment, ja que la diferència existent ja compensa la pujada.

Aquest mecanisme té com a objectiu mantenir una coherència entre els salaris reals i les millores derivades del conveni, evitant duplicar increments i garantint un tracte just i equilibrat entre empresa i plantilla.

Què passa si l’empresa no ho havia aplicat fins ara?

En algunes organitzacions, per decisió pròpia o per costum, s’han anat aplicant els augments del conveni any rere any sense utilitzar la compensació i absorció.
Tot i això, l’empresa pot començar a fer-ho a partir d’ara, sempre que no hagi expressat una renúncia explícita o hagi consolidat una “condició més beneficiosa” per als treballadors.

Per exemple, si en el seu moment l’empresa va comunicar que mantindria tots els complements sense compensar ni absorbir, o si ho ha vingut fent reiteradament de manera voluntària, haurà de respectar aquesta pràctica com a part de les condicions laborals consolidades.

Un dret reconegut per la llei

La compensació i absorció està expressament prevista a la legislació laboral espanyola. Es tracta d’un dret que l’empresa pot exercir, fins i tot després d’anys sense haver-lo aplicat, sempre que no hi hagi una renúncia formal o un acord en sentit contrari.

A més, cal recordar que no és necessari justificar causes econòmiques, tècniques o productives per aplicar-lo. L’empresa pot fer-ho de manera legítima i directa, sense necessitat d’al·legar motius addicionals.


Conclusió

La compensació i absorció és una eina legal que permet harmonitzar els increments salarials derivats del conveni col·lectiu amb la realitat salarial de l’empresa.
La seva correcta aplicació evita desequilibris, garanteix la sostenibilitat de la política retributiva i respecta els drets dels treballadors.

En definitiva, és un mecanisme que, lluny de suposar una pèrdua per a l’empleat, afavoreix la transparència i la coherència en la gestió dels salaris, permetent a les empreses mantenir la competitivitat sense vulnerar la normativa laboral.

Plans d'Igualtat: Obligacions, Inspeccions i Recomanacions Clau per a les Empreses

La igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en l'àmbit laboral és una obligació legal que totes les empreses han de respectar, amb independència de la seva grandària. No obstant això, aquelles organitzacions que comptin amb 50 o més treballadors tenen a més l'obligació específica d'elaborar, negociar i implantar un Pla d'Igualtat.

 

Què implica aquesta obligació?

Més enllà de l'elaboració del pla, totes les empreses han de complir amb una sèrie de mesures fonamentals:

 

  • Evitar qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe dins de l'entorn laboral.

 

  • Negociar les mesures d'igualtat amb els representants legals dels treballadors.

 

  • Comptar amb un registre retributiu, que detalli les retribucions per sexe, categoria professional i grup de cotització.

 

El paper de la Inspecció de Treball

La Inspecció de Treball exerceix un paper actiu en la vigilància del compliment d'aquestes obligacions. Actualment, es desenvolupen campanyes específiques de control, secundades per eines d'intel·ligència artificial que permeten identificar empreses de 50 o més emprats per a la seva revisió.

 

Durant aquestes inspeccions s'analitza:

  • Si l'empresa disposa d'un pla d'igualtat vigent, degudament negociat i registrat.

 

  • Si s'ha comunicat el pla a la plantilla.

 

  • L'existència d'un comitè d'igualtat i la implementació de mesures de seguiment.

 

  • La inclusió d'una auditoria retributiva, essencial per a avaluar l'equitat salarial entre dones i homes.

 

Possibles sancions

L'incompliment d'aquestes obligacions pot derivar en requeriments per part de la Inspecció i, en casos greus, en sancions econòmiques de fins a 7.500 euros. Si es detecta una discriminació retributiva d'especial gravetat, les multes poden ascendir fins als 225.018 euros.

 

Obligació del Registre Retributiu

Totes les empreses, independentment de la seva grandària, estan obligades a elaborar un registre retributiu. Aquest ha d'incloure:

 

  • Valor mitjà del salari basi.

 

  • Detall de complements i percepcions extrasalarials.

 

  • Diferències retributives desglossades per sexe i grup professional.

 

Si l'empresa té 50 o més empleats i la bretxa salarial entre homes i dones supera el 25%, haurà de justificar objectivament aquesta diferència (per exemple, basant-se en l'antiguitat mitjana dels treballadors).

 

Protocols addicionals requerits

En el marc de les inspeccions en matèria d'igualtat, també pot requerir-se la presentació de:

 

  • Protocol contra l'assetjament laboral.

 

  • Protocol d'assetjament sexual i per raó de sexe.

 

  • Protocol de mesures antidiscriminació cap a persones LGTBI (obligatori per a empreses amb més de 50 empleats).

 

Què ocorre si no s'aconsegueix un acord amb els representants?

En cas que l'empresa iniciï negociacions i no s'aconsegueixi un acord o els representants no desitgin participar, l'empresa podrà implementar les mesures de manera unilateral, documentant adequadament el procés.

 

Tens dubtes sobre com complir amb aquestes obligacions?

Els nostres professionals estan a la teva disposició per a assessorar-te en l'elaboració, negociació i implementació de plans d'igualtat, auditories retributives i protocols obligatoris.

Abús del Crèdit Horari: Drets, Obligacions i Límits

El crèdit horari és un dret laboral reconegut als representants dels treballadors perquè puguin exercir les seves funcions sindicals o de representació sense sofrir minvament en el seu salari. No obstant això, el seu ús indegut pot tenir conseqüències disciplinàries, fins i tot l'acomiadament.

 

Què és el crèdit horari?

Es tracta d'un permís retribuït que permet als delegats sindicals i representants dels treballadors absentar-se del lloc de treball per a complir amb les seves funcions representatives.

El nombre d'hores disponibles al mes depèn de la grandària de la plantilla de l'empresa.

 

Característiques clau

Periodicitat mensual: El crèdit s'assigna mensualment. Les hores no utilitzades no s'acumulen per a mesos següents.

Onze mesos actius: Les vacances no es computen, per la qual cosa el crèdit horari s'aplica durant onze mesos a l'any.

Igualtat de condicions: Tots els representants tenen dret al mateix nombre d'hores, independentment de si el seu contracte és a temps parcial o complet.

Acumulació possible: Es poden acumular les hores de diversos representants en una sola persona, coneguda com "alliberat sindical", qui es dedicarà exclusivament a funcions sindicals.

 

Obligacions del representant

Per a fer ús del crèdit horari de manera vàlida, han de complir-se dos requisits:

 

  1. Avís previ: El representant ha de notificar anticipadament a l'empresa la seva intenció d'absentar-se per aquest motiu, perquè l'organització pugui planificar-se.

 

  1. Justificació posterior: Ha d'acreditar formalment la raó de l'absència (per exemple, mitjançant un justificant de participació en reunions o activitats sindicals). No obstant això, no se li pot exigir un detall exhaustiu de les seves funcions, ja que això atemptaria contra la seva llibertat sindical.

 

Què ocorre si no es justifica l'ús?

Quan no es notifica ni es justifica degudament l'ús del crèdit horari, l'empresa pot:

  • Descomptar les hores no treballades del salari.
  • Sancionar disciplinàriament al treballador.
  • En casos reiterats o d'especial gravetat, procedir fins i tot a l'acomiadament.

 

I si s'abusa del crèdit horari?

L'ús del crèdit horari per a fins personals o aliens a les funcions representatives constitueix un abús de dret. Aquest comportament pot ser sancionat i fins i tot desembocar en un acomiadament per transgressió de la bona fe contractual, sense dret a indemnització.

Fins i tot pot justificar-se la utilització de serveis d'un detectiu privat per a demostrar el frau, sempre que existeixin indicis fundats d'un ús indegut. No obstant això, en absència de sospites raonables, es presumeix l'ús legítim del crèdit per part del representant, i l'empresa no pot iniciar controls sistemàtics o invasius.

 

Conclusió

El crèdit horari és una eina essencial per a garantir la representació efectiva dels treballadors, però ha d'utilitzar-se amb responsabilitat. Les empreses, per part seva, tenen dret a organitzar-se i protegir la seva productivitat, exigint un ús transparent i justificat d'aquest dret.

 

Equilibri, respecte mutu i compliment normatiu són la clau per a una convivència laboral sana i efectiva.

Plus de treball per torns i reducció de jornada per Guarda Legal: Aspectes clau per a professionals

La gestió de la reducció de jornada per guarda legal planteja qüestions rellevants quant a la correcta aplicació i percepció de complements salarials, especialment el plus de treball per torns, en treballadors amb règim de torns rotatius.

 

Fonamentació jurídica i criteri jurisprudencial

D'acord amb la interpretació majoritària dels tribunals, el plus de treball per torns ha de mantenir-se íntegre quan un treballador a temps complet, que percep aquest complement per fer treball en torns, redueix la seva jornada per guarda legal.

Aquest complement està vinculat a la forma de prestació del servei —el règim de torns— i no a la durada de la jornada. Per tant, la reducció proporcional del salari que comporta la guarda legal no ha d'afectar aquest plus.

 

Perspectiva de gènere i riscos de sanció

La reducció de jornada per guarda legal afecta principalment a dones, per la qual cosa una reducció del plus de treball per torns en aquests casos podria constituir una discriminació indirecta per raó de gènere, sancionable amb multes des de 7.500 euros conforme a la Inspecció de Treball.

 

Abast de la reducció de jornada per guarda legal

La normativa permet sol·licitar reducció de jornada per a la cura directa de:

  • Menors de 12 anys.
  • Persones amb discapacitat a càrrec.
  • Familiars en situació de dependència.

Aquesta reducció implica una disminució proporcional del salari basi i complements lligats a les hores efectivament treballades, però no ha d'afectar complements no vinculats a la durada de la jornada, com ara:

  • Plus de treball per torns.
  • Plus de transport.
  • Plus d'assistència.
  • Comissions per rendiment o vendes.

 

Definició i regulació del plus de treball per torns

L'article 36.3 de l'Estatut dels Treballadors defineix el treball a torns com la prestació successiva de serveis en el mateix lloc en diferents horaris en un període determinat, amb limitació legal per a la permanència en torns nocturns consecutius.

La quantia i condicions específiques del plus de treball per torns s'estableixen generalment en convenis col·lectius sectorials o d'empresa, incloent-hi la rotació i descansos.

 

Naturalesa salarial del plus de treball per torns

El plus de treball per torns és un complement salarial, ja que està directament vinculat a les condicions d'acompliment laboral (treball en horari rotatiu). Es diferencia així de complements extrasalarials (dietes, transport) que compensen despeses i no depenen del desenvolupament de funcions.

 

Determinació i càlcul del plus

La quantia del plus varia segons sector, conveni, legislació aplicable i característiques del torn (nocturnitat, festius, etc.). Habitualment es calcula com un percentatge sobre el salari basi, incrementant-se amb la major exposició a treball per torns.

 

Descansos i sol·licituds de modificació de torn

  • Descans entre jornades: mínim 12 hores (7 hores en règim de torns, amb compensació posterior).
  • Descans setmanal: mínim 36 hores contínues, divisible sota acord.
  • Dret a sol·licitar torn fix o canvi de torn per motius personals, familiars o de salut, amb sol·licitud formal i justificació.

 

Conclusió per a professionals

La correcta aplicació del plus de treball per torns en situacions de reducció de jornada per guarda legal és fonamental per a garantir el compliment normatiu, evitar discriminació i minimitzar riscos sancionadors.

Els professionals de recursos humans, assessoria laboral i representació sindical han d'estar informats i assegurar que aquest complement es mantingui íntegre quan el treballador continua realitzant torns, encara que amb jornada reduïda.

Cauteles davant l'Acomiadament: Requisits Legals i Com Evitar la Nul·litat

Quan es pren la decisió d'acomiadar a un treballador, és fonamental tenir en compte no sols els requisits formals i de causa prevists per la llei, sinó també una sèrie de cauteles addicionals que poden evitar que l'acomiadament sigui declarat nul.

A continuació, t'expliquem tot el que has de considerar abans de realitzar un acomiadament i com evitar problemes legals posteriors.

 

  1. Els Requisits de l'Acomiadament: Què Has de Tenir en compte?

El procés d'acomiadament ha de complir amb uns certs requisits que varien depenent de si es tracta d'un acomiadament disciplinari o objectiu. Entre els principals requisits estan:

  • Per escrit: L'acomiadament ha de comunicar-se formalment al treballador per escrit.
  • Causa clara: La causa de l'acomiadament ha d'expressar-se de manera clara i detallada.
  • Data d'efectes: És necessari indicar la data a partir de la qual l'acomiadament tindrà efecte.

No obstant això, complir amb aquests requisits legals no sempre és suficient per a evitar que l'acomiadament sigui declarat nul. És essencial conèixer quan es pot declarar la nul·litat de l'acomiadament, ja que existeixen causals específiques que, si s'incompleixen, poden derivar en conseqüències més greus per a l'empresa.

  1. Què És la Nul·litat de l'Acomiadament?

La nul·litat de l'acomiadament ocorre quan s'incompleixen drets fonamentals del treballador o quan es realitzen acomiadaments en situacions protegides per la llei.

En cas de nul·litat, les conseqüències són les següents:

  • Readmissió del treballador: L'empresa haurà de readmetre a l'empleat en el seu lloc de treball.
  • Salaris de tramitació: A més, l'empresa haurà d'abonar al treballador els salaris que va deixar de percebre des de l'acomiadament fins a la data en què es dicta la sentència que declara la nul·litat.

Causes Legals de Nul·litat

Existeixen causes expressament taxades que poden portar a la nul·litat de l'acomiadament. Algunes de les més comunes inclouen:

  • Embaràs o naixement de fill.
  • Reducció de jornada per guarda legal.
  • Adaptació de la jornada (recentment inclosa entre les causes de nul·litat).

Una altra causa important de nul·litat és la vulneració de drets fonamentals, com la discriminació (per gènere, raça, orientació sexual, etc.), sempre que es pugui acreditar que l'acomiadament va ser motivat per alguna d'aquestes raons.

  1. Diferència entre Nul·litat i Improcedència de l'Acomiadament

És important no confondre la nul·litat de l'acomiadament amb la seva improcedència:

  • Acomiadament improcedent: Encara que no hi hagi justificació suficient per a l'acomiadament, si no es dona cap de les causes que portarien a la nul·litat, l'acomiadament es considera improcedent. En aquest cas, l'empresa pot optar per readmetre al treballador o pagar-li una indemnització.
  • Acomiadament nul: En els casos de nul·litat, l'empresa ha de readmetre al treballador i, a més, pagar una indemnització per danys morals si es tracta d'una vulneració de drets fonamentals.

  1. Com Evitar la Nul·litat de l'Acomiadament: Mesures Preventives

Encara que l'empresa compleixi amb tots els requisits legals, existeixen uns certs blindatges que els treballadors poden emprar per a protegir-se d'un acomiadament injustificat, la qual cosa podria donar lloc a una nul·litat. Per exemple, el treballador podria:

  • Sol·licitar una adaptació o reducció de jornada.
  • Presentar un preavís d'eleccions sindicals, postulant-se com a candidat.

En aquests casos, la càrrega de la prova s'inverteix, cosa que significa que l'empresa haurà de demostrar que l'acomiadament no va ser motivat per una discriminació o una de les causes protegides per la llei.

Mesures que Pot Prendre l'Empresa

Per a protegir-se, l'empresa pot prendre les següents precaucions:

  1. Comunicar internament la decisió d'acomiadament per correu electrònic. Això permet acreditar que la decisió es va prendre abans que el treballador prengués mesures per a blindar-se.
  2. Documentar tot per escrit. Asseguri's de deixar constància documental de la decisió d'acomiadament, preferiblement per correu electrònic, perquè la data de la decisió quedi registrada. Això ajuda a demostrar que l'acomiadament no està vinculat a cap causa de nul·litat.
  3. Evitar possibles fraus. Si el treballador va exercir un dret (com sol·licitar una adaptació de jornada) just abans de ser acomiadat, això podria ser un indici que està actuant de mala fe. En aquest cas, l'empresa ha d'intentar provar que el treballador va actuar en frau de llei.

Conclusió: La Importància de Prevenir la Nul·litat de l'Acomiadament

L'acomiadament és una de les decisions més delicades que pot prendre una empresa. Per a evitar que aquest sigui declarat nul i que l'empresa enfronti conseqüències econòmiques i legals greus, és crucial complir amb els requisits legals, però també ser proactiu i prendre les mesures adequades per a prevenir qualsevol possible acusació de discriminació o vulneració de drets. La documentació interna i la correcta comunicació són claus per a blindar l'empresa davant futurs problemes legals.

Volem ajudar-lo

Contacti amb nosaltres perquè estudiem el seu cas i puguem fer-li una proposta personalitzada.

Estem aquí per a vostè.

Contacti ara