Garanties en els ajornaments de deutes amb Hisenda

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dimarts, 16 Desembre 2025 15:01

Quan es pot ajornar un deute sense aportar garanties

Quan un contribuent té dificultats de liquiditat, pot sol·licitar a Hisenda l’ajornament o el fraccionament del pagament de determinats impostos, excepte en aquells casos en què la normativa estableix expressament que el deute és inajornable.

Amb caràcter general, els ajornaments per imports fins a 50.000 euros no requereixen l’aportació de garanties. Per determinar si se supera aquest llindar, es té en compte l’import total dels deutes ajornats, sense computar aquells pels quals ja s’hagi aportat garantia.

Dispensa de garanties en deutes superiors a 50.000 euros

Tot i que el deute superi els 50.000 euros, Hisenda pot dispensar totalment o parcialment l’obligació d’aportar garanties si concorren circumstàncies excepcionals. En concret, cal que es compleixin conjuntament les condicions següents:

• Que no hagi estat possible obtenir un aval d’una entitat financera, que és la garantia prioritària exigida per l’Administració.

• Que el sol·licitant no disposi de béns suficients per garantir el deute ajornat.

• Que l’execució del seu patrimoni pugui afectar de manera substancial la seva capacitat productiva, el manteniment de l’ocupació o provocar greus perjudicis als interessos d’Hisenda.

Quan és obligatori aportar garanties

En els supòsits en què el deute superi els 50.000 euros i el sol·licitant disposi de béns suficients, serà obligatori garantir l’ajornament concedit.

En aquests casos, la garantia haurà de complir determinats requisits:

• L’import haurà de cobrir el deute tributari, els interessos de demora i un 25 % addicional sobre la suma d’ambdues quantitats.

• Haurà de ser jurídicament suficient, és a dir, amb una possibilitat real d’execució per part de l’Administració.

• Amb caràcter general, s’exigirà el compromís d’aportar un aval bancari o un assegurança de caució, amb una vigència mínima de sis mesos posterior al venciment dels terminis garantits.

Garanties alternatives admeses per Hisenda

Quan el contribuent acrediti que no pot obtenir un aval bancari o una assegurança de caució, Hisenda pot admetre altres tipus de garanties, sempre que es considerin suficients per assegurar el cobrament del deute.

Entre les garanties alternatives més habituals s’hi inclouen:

• Hipoteques immobiliàries o mobiliàries.

• Prendes.

• Fiances personals i solidàries.

• Qualsevol altra garantia que permeti assegurar de manera raonable el cobrament del deute tributari.

Conclusió

Els ajornaments de deutes tributaris són una eina clau per gestionar situacions de manca de liquiditat, però és fonamental conèixer quan cal aportar garanties i quines alternatives pot acceptar l’Administració. Una planificació adequada de l’ajornament i de les garanties exigides pot evitar tensions financeres innecessàries i facilitar el compliment de les obligacions fiscals. L’anàlisi individualitzada de cada cas és essencial per protegir l’estabilitat econòmica del contribuent.

Consultes vinculants

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 01 Desembre 2025 14:36

Quan una empresa ha d’aplicar una norma tributària i sorgeixen dubtes sobre la seva interpretació, la presentació d’una consulta vinculant davant la Direcció General de Tributs (DGT) es converteix en una de les eines més eficaces per obtenir seguretat jurídica. Aquest mecanisme permet rebre un pronunciament oficial d’Hisenda abans de dur a terme una operació, fet que garanteix que, si l’empresa actua conforme al criteri expressat en la resposta, l’Administració no podrà exigir un canvi posterior ni imposar sancions.

Requisits perquè la consulta produeixi efectes vinculants

Perquè la consulta vinculant tingui validesa i vinculi l’Administració, cal que es compleixin les condicions següents:

1. Ha de presentar-se abans que finalitzi el termini legal relacionat amb l’obligació tributària objecte de consulta.

2. No pot referir-se a qüestions que ja estiguin sent objecte de comprovació o revisió per part d’Hisenda, ni a assumptes respecte dels quals l’empresa hagi interposat recursos.

3. Els fets descrits a la consulta han de ser exactes i coincidir amb la realitat; qualsevol modificació posterior invalidaria la protecció atorgada.

4. La normativa o la jurisprudència aplicables no han d’haver canviat des de la formulació de la consulta.

Aplicació de criteris emesos a altres contribuents

Una empresa també pot acollir-se al criteri establert per la DGT en consultes formulades per tercers, sempre que es compleixin simultàniament les circumstàncies següents:

– Identitat total entre els fets i les circumstàncies del cas consultat i els de l’empresa que vol aplicar el criteri.
– Vigència de la normativa utilitzada a la consulta original.
– Absència de canvis posteriors de criteri per part de la DGT. En cas d’haver-n’hi, preval sempre el criteri més recent.

A més, els contribuents poden sostenir interpretacions diferents de les recollides en una consulta vinculant, sempre que estiguin fonamentades en una interpretació raonable de la norma, evitant així l’aplicació de sancions.

Conclusió

Les consultes vinculants constitueixen un instrument essencial per garantir la seguretat fiscal de les empreses. Permeten anticipar el criteri de l’Administració, minimitzar riscos davant possibles inspeccions i actuar amb plena certesa jurídica en situacions complexes o amb normatives poc clares. La formulació correcta d’una consulta vinculant no només evita contingències futures, sinó que esdevé un element clau dins la planificació fiscal estratègica de qualsevol organització.

Abans de cancel·lar la hipoteca…

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 24 Novembre 2025 14:22

Si estàs aplicant la deducció per habitatge habitual a l’IRPF, potser no t’interessa amortitzar anticipadament.

Molts contribuents que van adquirir el seu habitatge habitual abans del 2013 i encara estan pagant la hipoteca poden aplicar la deducció per adquisició d’habitatge habitual a la seva declaració de l’IRPF. Aquesta deducció permet desgravar una part de les quantitats pagades anualment, generant un estalvi fiscal important.

Quan la situació econòmica millora, o es reben ingressos extraordinaris, és habitual plantejar-se cancel·lar el préstec abans del previst. A primera vista sembla una decisió encertada: menys interessos i més tranquil·litat financera. Però si s’està aplicant aquesta deducció, l’amortització anticipada pot no ser tan beneficiosa com sembla.

Per què cal analitzar-ho bé?

És cert que cancel·lar anticipadament redueix els interessos futurs, però també fa que es perdi el dret a aplicar la deducció, la qual pot representar un estalvi anual significatiu.

En molts casos —especialment quan ja queden pocs anys per acabar de pagar el préstec—, la deducció fiscal que es deixarà d’aplicar pot ser superior a l’estalvi en interessos.

A més, alguns bancs cobren comissions per amortització anticipada, un cost extra que també cal tenir en compte.

Per això, la pregunta no és només “quant m’estalviaré en interessos?”, sinó “quant deixaré d’estalviar en impostos?”. Una anàlisi completa pot canviar completament la decisió final.

Conclusió

Abans de cancel·lar anticipadament la hipoteca, és imprescindible comparar la pèrdua del benefici fiscal amb l’estalvi d’interessos. Cada situació és diferent, i un estudi personalitzat evita prendre decisions que, tot i semblar positives, acaben sent menys avantatjoses.

Els nostres professionals poden calcular el teu cas concret i assessorar-te sobre quina opció és realment la més convenient

Dates de cobrament i pagament

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 10 Novembre 2025 16:24

Com influeixen realment en la salut financera de la teva empresa?

En la gestió diària d’una empresa, negociar amb clients i proveïdors va molt més enllà del preu dels productes o serveis. Les dates de cobrament i pagament esdevenen un element clau que pot afectar directament la liquiditat i l’equilibri financer del negoci.

Sovint, els empresaris han de comparar diferents situacions: un client que paga al comptat, però amb un petit descompte, davant d’un altre que paga a 30 dies però amb un preu una mica més alt. Darrere de cada decisió hi ha un cost financer ocult que convé analitzar amb precisió.

Comparar per decidir millor

Quan els terminis de cobrament s’allarguen, el negoci necessita més recursos per cobrir el desfasament entre els pagaments als proveïdors i els diners que entren per les vendes. Si una empresa recorre a una pòlissa de crèdit per mantenir la seva activitat, aquest temps addicional té un cost financer que pot convertir-se en una despesa rellevant a mitjà termini.

Els nostres professionals recomanen avaluar sempre les condicions comercials dels clients i proveïdors amb una visió global, que contempli tant el preu com l’impacte financer dels terminis de cobrament.

Un exemple pràctic

Imaginem una empresa que factura 1.500.000 euros a l’any (1.815.000 amb IVA) i que té un termini mitjà de cobrament de 30 dies. Això implica que manté 151.250 euros pendents de cobrament de mitjana.

Si el seu principal client —que representa el 30% de la facturació total— decideix pagar a 35 dies en lloc de 30, el saldo mitjà pendent s’incrementarà fins als 158.812 euros.
Aquesta diferència de 7.562 euros genera un cost financer addicional que, amb un interès del 5%, suposa uns 378 euros anuals.

Encara que pugui semblar una xifra petita, quan s’acumulen diversos casos similars, l’impacte global en la tresoreria pot ser considerable.

Conclusió

Les dates de cobrament i pagament són molt més que un detall contractual: afecten directament la liquiditat i la rendibilitat.
Un petit canvi en els terminis pot alterar la necessitat de finançament i augmentar els costos financers sense que gairebé se’n sigui conscient.

Per això, abans de tancar un acord comercial, és essencial valorar no només el preu, sinó també el quan. Una bona gestió dels terminis pot marcar la diferència entre una empresa amb estabilitat financera i una altra sempre al límit de la seva tresoreria.

Recursos contra les sancions

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 03 Novembre 2025 16:00

Es poden interposar encara que la liquidació principal sigui ferma

Quan Hisenda emet una liquidació, el contribuent disposa d’un termini d’un mes per recórrer-la.
Si no ho fa dins d’aquest període, la liquidació es considera ferma i, en principi, ja no es pot presentar cap recurs posterior (excepte en casos molt excepcionals).

Tot i això, aquest fet no impedeix recórrer les sancions que puguin derivar-se d’aquesta liquidació, ja que acostumen a notificar-se més tard i tenen el seu propi procediment.
Fins i tot si el contribuent ha acceptat la liquidació principal, les sancions associades es poden impugnar de manera independent en el moment en què es notifiquin.

Liquidació i sanció: dos actes diferents

És essencial entendre que la liquidació i la sanció són actes administratius independents.
Per tant, el fet de no haver recorregut la liquidació no significa perdre el dret a impugnar la sanció.

Les conseqüències jurídiques de cadascun són autònomes: mentre la liquidació determina el deute tributari, la sanció respon a un possible incompliment de les obligacions fiscals.

Suspensió del pagament de la sanció

A l’hora de recórrer una sanció, el contribuent pot sol·licitar la suspensió del pagament sense necessitat d’aportar aval ni garantia, cosa que sí seria exigible en altres tipus de recursos.
En aquests casos, la recaptació queda suspesa automàticament des del moment en què es presenta el recurs, fins que l’Administració resolgui.

Termini per impugnar

Quan la liquidació prové d’una inspecció, el termini de notificació de la sanció s’entén iniciat un mes després de la signatura de l’acta corresponent, encara que no s’hagi rebut cap comunicació addicional per part de l’inspector.
A partir d’aquesta data comença a comptar el mes disponible per interposar el recurs.

Conclusió

Rebre una sanció tributària no significa que tot estigui perdut.
Encara que la liquidació principal hagi adquirit fermesa, les sancions derivades es poden recórrer de manera independent, permetent al contribuent defensar els seus drets i evitar sancions indegudes.

La clau és actuar dins del termini i comptar amb l’assessorament adequat per valorar la viabilitat del recurs i els seus possibles efectes sobre el deute tributari.

Repartiment de béns en l’herència

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 27 Octubre 2025 15:04

Com més beneficiaris hi hagi, menor serà la tributació

A l’hora de planificar una herència, un dels objectius més habituals és reduir l’impacte fiscal de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD).
Una estratègia efectiva per aconseguir-ho és incloure més persones al testament, sempre respectant la legítima dels hereus forçosos —normalment, els fills—.

Una estratègia que pot estalviar impostos

Quan els fills ja tenen una situació econòmica estable, es pot valorar la possibilitat d’incloure també els nets com a beneficiaris.
Per exemple, el testador pot deixar-los determinats béns o la nua propietat d’alguns d’ells, mantenint el ús i gaudi per als fills.

Aquesta fórmula, a més d’afavorir un repartiment més equitatiu del patrimoni entre diverses generacions, redueix la càrrega fiscal global de l’herència.

Per què es paga menys?

El motiu és senzill: l’Impost sobre Successions és progressiu.
Com més gran és el valor total heretat per una persona, més alt és el tipus impositiu que se li aplica.
Per tant, si l’herència es reparteix entre un nombre més gran de beneficiaris, cada un rebrà una part més petita del patrimoni i, en conseqüència, tributarà a un tipus més baix.

A més, les reduccions per parentiu s’apliquen individualment a cada hereu.
Això vol dir que si s’inclouen més beneficiaris dins del mateix grup familiar (per exemple, fills i nets), les reduccions totals augmentaran i una part més important de l’herència quedarà exempta de tributació.

Avantatges addicionals

Repartir els béns entre diverses generacions no només suposa un estalvi fiscal, sinó que també pot ser una manera eficient de planificar el patrimoni familiar a llarg termini, garantint una distribució equilibrada i evitant possibles conflictes futurs entre hereus.

Els nostres professionals recomanen simular prèviament els costos fiscals de l’herència per conèixer l’impacte de l’Impost sobre Successions i estudiar possibles vies d’optimització abans del traspàs del titular.

Conclusió

La clau per reduir la tributació d’una herència és planificar amb temps i amb assessorament especialitzat.
Incloure més beneficiaris, diversificar els béns i aplicar correctament les reduccions per parentiu pot suposar una diferència significativa en l’import de l’impost.

En definitiva, una bona planificació successòria no només redueix la càrrega fiscal dels hereus, sinó que també assegura una transmissió patrimonial més justa, ordenada i eficient.

Ser “gran tenidor”: implicacions fiscals i consideracions clau

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 06 Octubre 2025 14:53

Un nou focus d'atenció en la fiscalitat immobiliària

La figura del gran tenidor ha cobrat protagonisme en els últims anys dins de l'àmbit fiscal i de l'habitatge. Cada vegada més administracions locals i autonòmiques introdueixen mesures específiques per a gravar la tinença de grans carteres immobiliàries, especialment en zones declarades (atapeïdes).

Conèixer les implicacions fiscals d'aquesta condició resulta essencial per a optimitzar la càrrega tributària i evitar costos inesperats.

Qui es considera “gran tenidor”?

S'entén per gran tenidor a tota persona física o jurídica que compleixi alguna de les següents condicions:

• Posseir més de deu immobles urbans d'ús residencial (s'exclouen locals, oficines, garatges i trasters).
• Comptar amb una superfície construïda conjunta superior a 1.500 m² destinada a ús residencial.
• En zones (atapeïdes), el llindar pot reduir-se a cinc o més habitatges.

Quan les propietats es troben en copropietat o solo s'ostenta l'usdefruit, les normes de còmput poden resultar més favorables, reduint el nombre d'immobles computables.

Principals implicacions fiscals

1. Recàrrec en l'Impost sobre Béns immobles (IBI)

Els ajuntaments tenen la facultat d'aplicar un recàrrec de fins al 50% en l'IBI a aquells propietaris que mantinguin habitatges desocupats de forma continuada i sense causa justificada durant més de dos anys, sempre que siguin titulars de quatre o més habitatges.

2. Tipus incrementat en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP)

Algunes comunitats autònomes han aprovat un tipus de gravamen més alt en el ITP quan el comprador d'un habitatge de segona mà és un "gran tenidor" i l'immoble se situa en una zona tensionada.

No obstant això, aquesta mesura no és d'aplicació general, per la qual cosa convé revisar la normativa autonòmica abans de cada operació.

Conclusió

Ser considerat "gran tenidor" no sols reflecteix la dimensió patrimonial d'un contribuent, sinó que també implica noves obligacions fiscals i una supervisió més intensa per part de les administracions.

Davant aquest escenari, és fonamental dur a terme una anàlisi fiscal prèvia i una planificació patrimonial rigorosa, valorant l'impacte dels recàrrecs municipals i les mesures autonòmiques.

Una estratègia ben dissenyada permetrà minimitzar la pressió fiscal, garantir el compliment normatiu i mantenir la rendibilitat de les inversions immobiliàries en un entorn cada vegada més regulat.

Aportació d'un immoble amb hipoteca

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dilluns, 29 Setembre 2025 15:33

Quan una societat decideix ampliar la seva capital social, l'operació està exempta de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP). No obstant això, la situació canvia si l'ampliació es realitza aportant un immoble que té una hipoteca, i la societat se subroga en el préstec pendent. En aquest cas, entren en joc diferents implicacions fiscals que convé conèixer.

Quines operacions es produeixen?

En aportar un immoble hipotecat a una societat i assumir aquesta el deute, es consideren dues operacions diferenciades:

•  Ampliació de capital

La societat rep el valor de l'immoble que excedeix l'import del préstec hipotecari assumit. Aquesta operació, a l'ésser una ampliació de capital, està exempta de ITP.

•  Assumpció del deute hipotecari

La societat assumeix el deute que tenia el soci que aporta l'immoble. A efectes fiscals, es tracta d'una transmissió equiparable a una compravenda, per la qual cosa sí que tributa per ITP.

El tipus aplicable varia entre un 6% i un 11%, segons la comunitat autònoma.

Excepció: immobles afectes a una activitat econòmica

Si el soci que aporta l'immoble és empresari i el bé estava afecte a la seva activitat econòmica, existeix una alternativa més avantatjosa. En aquests casos, es pot optar per la renúncia a l'exempció de l'IVA. D'aquesta manera:

          •  L'operació no tributa per ITP.

          •  Sí que s'esdevingui IVA i l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD).

          •  El cost global sol ser inferior al que suposaria pagar ITP.

Conclusió

L'aportació d'un immoble hipotecat a una societat no és una operació fiscalment neutra. Segons la situació del soci i la naturalesa de l'immoble, pot implicar una tributació significativa per ITP o, si és el cas, una opció més eficient mitjançant la renúncia a l'exempció de l'IVA.

Abans de dur a terme aquest tipus d'operacions, és recomanable analitzar l'impacte fiscal i valorar les alternatives per a minimitzar costos.