Dilluns 16 Juny 2025

T: 93 193 75 26

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. linkedin

Plus de treball per torns i reducció de jornada per Guarda Legal: Aspectes clau per a professionals

La gestió de la reducció de jornada per guarda legal planteja qüestions rellevants quant a la correcta aplicació i percepció de complements salarials, especialment el plus de treball per torns, en treballadors amb règim de torns rotatius.

 

Fonamentació jurídica i criteri jurisprudencial

D'acord amb la interpretació majoritària dels tribunals, el plus de treball per torns ha de mantenir-se íntegre quan un treballador a temps complet, que percep aquest complement per fer treball en torns, redueix la seva jornada per guarda legal.

Aquest complement està vinculat a la forma de prestació del servei —el règim de torns— i no a la durada de la jornada. Per tant, la reducció proporcional del salari que comporta la guarda legal no ha d'afectar aquest plus.

 

Perspectiva de gènere i riscos de sanció

La reducció de jornada per guarda legal afecta principalment a dones, per la qual cosa una reducció del plus de treball per torns en aquests casos podria constituir una discriminació indirecta per raó de gènere, sancionable amb multes des de 7.500 euros conforme a la Inspecció de Treball.

 

Abast de la reducció de jornada per guarda legal

La normativa permet sol·licitar reducció de jornada per a la cura directa de:

  • Menors de 12 anys.
  • Persones amb discapacitat a càrrec.
  • Familiars en situació de dependència.

Aquesta reducció implica una disminució proporcional del salari basi i complements lligats a les hores efectivament treballades, però no ha d'afectar complements no vinculats a la durada de la jornada, com ara:

  • Plus de treball per torns.
  • Plus de transport.
  • Plus d'assistència.
  • Comissions per rendiment o vendes.

 

Definició i regulació del plus de treball per torns

L'article 36.3 de l'Estatut dels Treballadors defineix el treball a torns com la prestació successiva de serveis en el mateix lloc en diferents horaris en un període determinat, amb limitació legal per a la permanència en torns nocturns consecutius.

La quantia i condicions específiques del plus de treball per torns s'estableixen generalment en convenis col·lectius sectorials o d'empresa, incloent-hi la rotació i descansos.

 

Naturalesa salarial del plus de treball per torns

El plus de treball per torns és un complement salarial, ja que està directament vinculat a les condicions d'acompliment laboral (treball en horari rotatiu). Es diferencia així de complements extrasalarials (dietes, transport) que compensen despeses i no depenen del desenvolupament de funcions.

 

Determinació i càlcul del plus

La quantia del plus varia segons sector, conveni, legislació aplicable i característiques del torn (nocturnitat, festius, etc.). Habitualment es calcula com un percentatge sobre el salari basi, incrementant-se amb la major exposició a treball per torns.

 

Descansos i sol·licituds de modificació de torn

  • Descans entre jornades: mínim 12 hores (7 hores en règim de torns, amb compensació posterior).
  • Descans setmanal: mínim 36 hores contínues, divisible sota acord.
  • Dret a sol·licitar torn fix o canvi de torn per motius personals, familiars o de salut, amb sol·licitud formal i justificació.

 

Conclusió per a professionals

La correcta aplicació del plus de treball per torns en situacions de reducció de jornada per guarda legal és fonamental per a garantir el compliment normatiu, evitar discriminació i minimitzar riscos sancionadors.

Els professionals de recursos humans, assessoria laboral i representació sindical han d'estar informats i assegurar que aquest complement es mantingui íntegre quan el treballador continua realitzant torns, encara que amb jornada reduïda.

Cauteles davant l'Acomiadament: Requisits Legals i Com Evitar la Nul·litat

Quan es pren la decisió d'acomiadar a un treballador, és fonamental tenir en compte no sols els requisits formals i de causa prevists per la llei, sinó també una sèrie de cauteles addicionals que poden evitar que l'acomiadament sigui declarat nul.

A continuació, t'expliquem tot el que has de considerar abans de realitzar un acomiadament i com evitar problemes legals posteriors.

 

  1. Els Requisits de l'Acomiadament: Què Has de Tenir en compte?

El procés d'acomiadament ha de complir amb uns certs requisits que varien depenent de si es tracta d'un acomiadament disciplinari o objectiu. Entre els principals requisits estan:

  • Per escrit: L'acomiadament ha de comunicar-se formalment al treballador per escrit.
  • Causa clara: La causa de l'acomiadament ha d'expressar-se de manera clara i detallada.
  • Data d'efectes: És necessari indicar la data a partir de la qual l'acomiadament tindrà efecte.

No obstant això, complir amb aquests requisits legals no sempre és suficient per a evitar que l'acomiadament sigui declarat nul. És essencial conèixer quan es pot declarar la nul·litat de l'acomiadament, ja que existeixen causals específiques que, si s'incompleixen, poden derivar en conseqüències més greus per a l'empresa.

  1. Què És la Nul·litat de l'Acomiadament?

La nul·litat de l'acomiadament ocorre quan s'incompleixen drets fonamentals del treballador o quan es realitzen acomiadaments en situacions protegides per la llei.

En cas de nul·litat, les conseqüències són les següents:

  • Readmissió del treballador: L'empresa haurà de readmetre a l'empleat en el seu lloc de treball.
  • Salaris de tramitació: A més, l'empresa haurà d'abonar al treballador els salaris que va deixar de percebre des de l'acomiadament fins a la data en què es dicta la sentència que declara la nul·litat.

Causes Legals de Nul·litat

Existeixen causes expressament taxades que poden portar a la nul·litat de l'acomiadament. Algunes de les més comunes inclouen:

  • Embaràs o naixement de fill.
  • Reducció de jornada per guarda legal.
  • Adaptació de la jornada (recentment inclosa entre les causes de nul·litat).

Una altra causa important de nul·litat és la vulneració de drets fonamentals, com la discriminació (per gènere, raça, orientació sexual, etc.), sempre que es pugui acreditar que l'acomiadament va ser motivat per alguna d'aquestes raons.

  1. Diferència entre Nul·litat i Improcedència de l'Acomiadament

És important no confondre la nul·litat de l'acomiadament amb la seva improcedència:

  • Acomiadament improcedent: Encara que no hi hagi justificació suficient per a l'acomiadament, si no es dona cap de les causes que portarien a la nul·litat, l'acomiadament es considera improcedent. En aquest cas, l'empresa pot optar per readmetre al treballador o pagar-li una indemnització.
  • Acomiadament nul: En els casos de nul·litat, l'empresa ha de readmetre al treballador i, a més, pagar una indemnització per danys morals si es tracta d'una vulneració de drets fonamentals.

  1. Com Evitar la Nul·litat de l'Acomiadament: Mesures Preventives

Encara que l'empresa compleixi amb tots els requisits legals, existeixen uns certs blindatges que els treballadors poden emprar per a protegir-se d'un acomiadament injustificat, la qual cosa podria donar lloc a una nul·litat. Per exemple, el treballador podria:

  • Sol·licitar una adaptació o reducció de jornada.
  • Presentar un preavís d'eleccions sindicals, postulant-se com a candidat.

En aquests casos, la càrrega de la prova s'inverteix, cosa que significa que l'empresa haurà de demostrar que l'acomiadament no va ser motivat per una discriminació o una de les causes protegides per la llei.

Mesures que Pot Prendre l'Empresa

Per a protegir-se, l'empresa pot prendre les següents precaucions:

  1. Comunicar internament la decisió d'acomiadament per correu electrònic. Això permet acreditar que la decisió es va prendre abans que el treballador prengués mesures per a blindar-se.
  2. Documentar tot per escrit. Asseguri's de deixar constància documental de la decisió d'acomiadament, preferiblement per correu electrònic, perquè la data de la decisió quedi registrada. Això ajuda a demostrar que l'acomiadament no està vinculat a cap causa de nul·litat.
  3. Evitar possibles fraus. Si el treballador va exercir un dret (com sol·licitar una adaptació de jornada) just abans de ser acomiadat, això podria ser un indici que està actuant de mala fe. En aquest cas, l'empresa ha d'intentar provar que el treballador va actuar en frau de llei.

Conclusió: La Importància de Prevenir la Nul·litat de l'Acomiadament

L'acomiadament és una de les decisions més delicades que pot prendre una empresa. Per a evitar que aquest sigui declarat nul i que l'empresa enfronti conseqüències econòmiques i legals greus, és crucial complir amb els requisits legals, però també ser proactiu i prendre les mesures adequades per a prevenir qualsevol possible acusació de discriminació o vulneració de drets. La documentació interna i la correcta comunicació són claus per a blindar l'empresa davant futurs problemes legals.

Pot cridar a un empleat durant la seva baixa mèdica? Protocol per a contactar amb treballadors en IT

Quan un treballador està de baixa mèdica, el seu contracte queda suspès i, per tant, no està obligat a treballar. No obstant això, és possible que l'empresa desitgi contactar amb l'empleat per a interessar-se per la seva salut, desitjar-li una ràpida recuperació i mantenir un bon ambient laboral. En aquest sentit, sorgeix la pregunta: És legal que l'empresa faci anomenades a un empleat durant la seva baixa mèdica?


A continuació, li expliquem què diuen els tribunals i què ha de tenir en compte per a evitar problemes legals.


1. Anomenades cordials, però sense pressió
Les crides realitzades a un empleat que es troba de baixa han de ser cordials i amb un propòsit merament informatiu, com preguntar com es troba i desitjar-li una ràpida recuperació. No obstant això, és fonamental que l'empresa no pregunti pel motiu de la baixa, ja que això podria vulnerar la intimitat del treballador.


2. Què passa si el treballador no respon o se sent incòmode?
Si un treballador no atén la primera anomenada, o si expressa malestar per aquesta presa de contacte, no s'ha d'insistir. El protocol ha de ser clar en aquest sentit: una sola crida és suficient, i no és necessari continuar l'intent de contacte si l'empleat no està disposat a rebre-la.


3. No s'ha de pressionar sobre la durada de la baixa
Preguntar sobre la durada aproximada de la baixa pot interpretar-se com una forma de pressió, encara que l'empresa ho faci per raons organitzatives. Els tribunals consideren que aquest tipus de preguntes poden coaccionar al treballador i afectar els seus drets. Per tant, el més recomanable és deixar que el control de la baixa estigui en mans dels metges i la mútua, els qui són els encarregats de gestionar la situació.


4. La importància de no vulnerar drets fonamentals
És crucial que les crides no tinguin l'objectiu de coaccionar a l'empleat perquè es reincorpori al seu lloc de treball abans d'hora ni de retreure-li els motius de la baixa. Si això ocorregués, el treballador podria reclamar una indemnització per vulneració dels seus drets fonamentals.


5. I què passa amb la desconnexió digital?
És important tenir en compte que els treballadors tenen dret a la desconnexió digital. Això significa que, fora de la seva jornada laboral, no tenen l'obligació de respondre a comunicacions de l'empresa a través de mitjans com a correus electrònics, WhatsApp, o trucades telefòniques.

No obstant això, una trucada telefònica durant la baixa mèdica per a interessar-se pel seu estat de salut no infringeix aquest dret, sempre que no es converteixi en una pressió constant. El treballador no està obligat a estar disponible per a rebre missatges, correus electrònics o altres tipus de comunicació digital relacionades amb el treball.


6. Protocol vàlid: com establir-ho correctament?
Si en la seva empresa hi ha diversos treballadors en situació de IT (Incapacitat Temporal), i decideix implementar un protocol per a contactar amb ells, tingui en compte les següents pautes perquè aquest protocol sigui vàlid:


• Les crides han de ser cordials i centrades únicament en l'estat de salut del treballador.
• No s'ha de preguntar pel motiu de la baixa ni pressionar al treballador perquè torni abans d'hora.
• Si el treballador no respon a la primera anomenada, o si mostra incomoditat, no s'ha d'insistir.
Eviti preguntar sobre la durada de la baixa, ja que això pot ser interpretat com una forma de pressió.


Conclusió


És possible establir un protocol per a cridar als empleats durant la seva baixa mèdica, però ha de fer-se amb tacte i respecte, garantint que no se'ls coaccioni ni es vulnerin els seus drets. La clau està en la cordialitat i a mantenir una comunicació que no interfereixi en la intimitat del treballador ni en el seu dret a la desconnexió digital.


Si té algun dubte sobre com gestionar les baixes mèdiques o els protocols de contacte, els nostres professionals estan disponibles per a assessorar-lo sobre els aspectes legals i la salvaguarda dels drets fonamentals dels seus empleats.

Incapacitat Permanent i Vacances Pendents: Què ha de fer l'Empresa?

La incapacitat permanent (IP) és una situació complexa tant per als treballadors com per a les empreses. Sovint, sorgeixen dubtes sobre com han de gestionar-se uns certs aspectes laborals quan un treballador sofreix una incapacitat permanent, especialment pel que fa al gaudi de les seves vacances pendents. A continuació, desglossem els aspectes clau que tota empresa ha de conèixer.

 

Què succeeix si es declaren vacances pendents després de la incapacitat permanent?

El dret a les vacances és irrenunciable, i no pot ser substituït per una compensació econòmica, excepte en casos d'extinció del contracte laboral (per dimissió, acomiadament o altres causes) abans que el treballador hagi gaudit de totes les vacances reportades. En aquests casos, l'empresa deurà:

  • Abonar el salari corresponent als dies de vacances no gaudits.
  • Mantenir al treballador en situació assimilada a l'alta i pagar les corresponents quotes a la Seguretat Social durant els dies de vacances pendents.

Si el contracte s'extingeix a causa d'una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa, l'empresa ha d'actuar de la mateixa manera. No obstant això, si la resolució inclou una previsió de possible millora en la salut del treballador, l'empresa ha d'esperar el termini de dos anys sense reincorporació per a liquidar les vacances. És fonamental que aquesta previsió de millora sigui notificada a l'empresa per part de l'INSS.

 

Incapacitat Permanent i Extinció del Contracte

En el cas que un treballador, després d'un llarg període de baixa per incapacitat temporal (*IT), sigui reconegut amb una incapacitat permanent (IP) absoluta o gran invalidesa, l'empresa podrà extingir el contracte sense haver de pagar cap indemnització, sempre que es compleixin dos requisits:

  • La resolució que reconegui la incapacitat permanent sigui ferma (sense impugnació per part del treballador).
  • La resolució no contempli una possible millora en els dos anys següents.

Quan deu l'empresa abonar les vacances pendents?

Si un treballador ha estat de baixa per incapacitat temporal durant tot un any i posteriorment se'l reconeix una incapacitat permanent, l'empresa ha d'abonar les vacances pendents una vegada que el contracte s'extingeixi. És a dir, si no es reincorpora al treball degut a la incapacitat, ha de liquidar-se el salari corresponent pels dies de vacances no gaudits, a més d'ingressar les quotes de la Seguretat Social.

 

Vacances i durada: Els treballadors tenen dret a 30 dies naturals de vacances anuals, tret que el conveni col·lectiu estipuli un altre termini. Recorda que no és legal substituir les vacances per retribució. Si no es gaudeixen, han de ser pagades.

Excepcions: Si el contracte s'extingeix abans que el treballador hagi gaudit de les seves vacances reportades, l'empresa ha d'abonar les vacances pendents. A més, ha de mantenir al treballador en situació assimilada a l'alta i pagar les quotes de la Seguretat Social durant aquests dies.

 

Incapacitat Temporal i Vacances

En el cas que un treballador iniciï una incapacitat temporal (*IT) durant el seu període de vacances, continuarà generant drets a vacances, que podrà gaudir una vegada finalitzi la incapacitat. No obstant això, si la *IT està relacionada amb l'embaràs, part o lactància natural, el gaudi de les vacances quedarà limitat als 18 mesos a partir del final de l'any en què es van originar.

Exemple: Si una treballadora comença una *IT derivada d'embaràs l'1 de gener de 2024 i torna al treball el 15 de desembre de 2024, podrà gaudir les vacances generades en 2024 fins al 30 de juny de 2026.

 

Conclusió

La gestió de les vacances pendents en casos d'incapacitat permanent és un aspecte delicat que les empreses han de tractar amb cura. És important no sols complir amb les normatives laborals, sinó també assegurar-se que el treballador rebi el tracte adequat durant aquest període.

 

En qualsevol cas, si tens dubtes sobre com manejar una situació d'incapacitat permanent en la teva empresa, els nostres professionals estaran encantats d'assessorar-te.

Permís retribuït mal utilitzat

Els permisos retribuïts són un dret laboral important per als empleats, ja que els permet absentar-se del treball sense que es vegi afectada la seva retribució. No obstant això, el seu mal ús pot tenir greus conseqüències tant per al treballador com per a l'empresa.

Quan un empleat sol·licita un permís retribuït, ha de justificar degudament la causa que el motiva i preavisar a l'empresa amb la deguda antelació. L'abús d'aquesta confiança pot considerar-se una transgressió de la bona fe contractual i justificar sancions disciplinàries.

Què ocorre si un treballador utilitza el permís retribuït de manera inapropiada?

Imaginem que un empleat sol·licita un permís retribuït de cinc dies per l'hospitalització d'un familiar pròxim. El treballador, en aquest cas, presenta un justificant mèdic per a acreditar l'hospitalització de la seva mare i, per tant, obté l'autorització per a absentar-se. No obstant això, l'empresa descobreix a través de les xarxes socials que durant aquests dies l'empleat va estar de viatge amb els seus amics. Aquesta situació podria considerar-se un abús de confiança, ja que la utilització del permís no correspon amb la causa presentada.

En aquest cas, l'empresa té dret a sancionar al treballador per aquest comportament, atès que l'incompliment de les condicions per a les quals es va concedir el permís retribuït es classifica com una infracció molt greu en molts convenis laborals.

¿Quina sanció es pot imposar?

Encara que l'acomiadament disciplinari és una opció contemplada per l'Estatut dels Treballadors en casos d'abús de confiança, el més recomanable és imposar una sanció menys greu. Una suspensió d'ocupació i sou podria ser una mesura més ajustada a la gravetat de la infracció, la qual cosa evitaria el risc que un jutge consideri que l'acomiadament no és procedent en cas d'impugnació.

En primer lloc, és important consultar el conveni col·lectiu de l'empresa per a conèixer les sancions que poden aplicar-se en aquests casos. En imposar una sanció menys severa, com la suspensió d'ocupació i sou, l'empresa s'assegura que si l'empleat impugna la sanció i el jutge la revoca, només hauria d'assumir el pagament dels salaris corresponents als dies de suspensió.

Què succeeix si el treballador reincideix?

Si l'empleat torna a cometre una infracció similar després d'haver estat sancionat prèviament, l'empresa ja pot procedir amb l'acomiadament. El fet que hagi estat sancionat prèviament actua com un agreujant, la qual cosa brinda més garanties a l'empresa que l'acomiadament serà declarat procedent pel jutge, sense haver de pagar una indemnització.

Conclusió

La utilització inapropiada d'un permís retribuït suposa una violació de la bona fe contractual i un abús de confiança. Encara que l'empresa té dret a aplicar un acomiadament disciplinari en aquests casos, és recomanable optar per una sanció menys dràstica, com la suspensió d'ocupació i sou, per a minimitzar el risc que l'acomiadament sigui declarat improcedent. En qualsevol cas, és important seguir els procediments establerts en el conveni col·lectiu i la legislació vigent per a garantir una actuació correcta i legal.

Si tens dubtes sobre com procedir en situacions similars o sobre el maneig de permisos retribuïts i sancions disciplinàries, els nostres professionals estan disponibles per a oferir-te assessorament i orientació legal.

Canvi de cotització per a autònoms: el que necessita saber

Des de 2023, la cotització dels autònoms es basa en els rendiments reals obtinguts i cada autònom ha de triar una base de cotització provisional, que s'ajustarà posteriorment.

 

Cotització segons Rendiments Reals

La nova normativa estableix:

- Els autònoms han de triar una base de cotització provisional, la qual s'ajustarà posteriorment als rendiments reals obtinguts al llarg de l'any

- Aquest ajust permet que els autònoms adaptin les seves contribucions a la realitat econòmica de la seva empresa, seleccionant una base dins dels límits establerts.

 

Modificació de la Base de Cotització

Els autònoms poden modificar la seva base de cotització fins a sis vegades a l'any, triant una base dins dels límits mínim i màxim aplicables. Les dates d'efecte per a aquestes modificacions són:

*1 de març (si se sol·licita entre l'1 de gener i l'últim dia de febrer)

*1 de maig (si se sol·licita entre l'1 de març i el 30 d'abril)

*1 de juliol (si se sol·licita entre l'1 de maig i el 30 de juny)

*1 de setembre (si se sol·licita entre l'1 de juliol i el 31 d'agost)

*1 de novembre (si se sol·licita entre l'1 de setembre i el 31 d'octubre)

*1 de gener de l'any següent (si se sol·licita entre l'1 de novembre i el 31 de desembre)

 

Rectificació d'Errors

Si un autònom o el seu assessor cometen un error en comunicar dades de cotització, tenen la possibilitat de canviar la base de cotització en qualsevol de les sis finestres esmentades durant l'any, fins i tot amb efectes retroactius.

Això es pot fer a través de:

- Sol·licitud de Recurs d'alçada contra la resolució de reconeixement d'alta

- Sol·licitud a través del servei d'atenció CASIA (Coordinació, Atenció i Suport Integral a l'Autoritzat Xarxa)

 

El procés de rectificació pot permetre que l'autònom ajusti la seva base de cotització des del primer dia de la seva alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), com s'ha demostrat en casos previs on els tribunals han reconegut el dret a rectificar errors corregibles.

 

A tenir en compte

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) pot revisar omissions o inexactituds tant d'ofici com a petició de l'interessat.

 

Si té dubtes o necessita més informació sobre aquest procés, els nostres professionals especialitzats en el règim de cotització d'autònoms poden oferir l'assistència necessària.

La Substitució per Maternitat i les Vacances: Puc Mantenir el Contracte de Substitució Durant les Vacances?

El contracte de substitució és una eina útil per als empresaris quan necessiten reemplaçar temporalment a un treballador que es troba absent per diversos motius, com a baixa per maternitat, malaltia o excedència. No obstant això, hi ha situacions específiques en les quals aquest contracte no és aplicable, com en el cas de les vacances.


Què és un contracte de substitució?

El contracte de substitució, que abans es coneixia com a contracte d'interinitat, permet a les empreses contractar un empleat per a substituir a un altre que es troba absent temporalment, però que té dret al fet que se li reservi el seu lloc de treball. Aquesta reserva de plaça implica que el contracte de substitució finalitza en el moment en què el treballador absent torna al seu lloc.


Puc mantenir el contracte de substitució durant les vacances?

No es pot mantenir el contracte de substitució durant les vacances. Això es deu al fet que l'absència per vacances no constitueix una suspensió del contracte de treball amb dret a reserva de plaça, sinó que és simplement una interrupció de la prestació de serveis. En altres paraules, les vacances són una circumstància previsible per a l'ocupador, per la qual cosa no es pot utilitzar un contracte de substitució per a cobrir-les.
L'empresari sap per endavant que la seva plantilla gaudirà de vacances i descansos, per la qual cosa no hi ha un "buit" laboral que justifiqui un contracte de substitució. Si necessita reforçar la plantilla durant les vacances, el correcte és recórrer a un contracte temporal per circumstàncies de la producció, una opció distinta que sí que permet cobrir necessitats temporals de l'empresa.


I què succeeix si la treballadora es troba de baixa per maternitat abans de gaudir de les seves vacances?

Imagina que una treballadora es troba de baixa per maternitat i, després d'aquesta baixa, sol·licita gaudir de les seves vacances. Si l'empresa va contractar un substitut per a cobrir la seva baixa, sorgeix la pregunta: pot mantenir-se el contracte de substitució durant el període de vacances?

Segons els tribunals, el contracte de substitució ha d'extingir-se abans que la treballadora iniciï les seves vacances, fins i tot si la seva baixa per maternitat ha estat seguida d'un permís de lactància. Si la treballadora substituïda gaudeix d'un permís de maternitat i després pren vacances, el contracte de substitució ha d'acabar en el moment en què finalitza el permís de lactància, no quan comencen les vacances.


Riscos per a l'empresa si no s'extingeix el contracte a temps

Si el contracte de substitució no s'acaba abans que el treballador substituït iniciï les seves vacances, el contracte de substitució podria convertir-se en indefinit. Això ocorre perquè, al no extingir-se el contracte en el moment adequat, l'empresa estaria incomplint la normativa laboral. Com a conseqüència, si el substitut continua treballant després del període justificat per la baixa, podria considerar-se que s'ha produït un acomiadament improcedent en finalitzar el contracte després de les vacances de la treballadora substituïda.


Conclusió

Per a evitar problemes legals i riscos innecessaris, les empreses han de tenir molt clar que les vacances no poden cobrir-se amb un contracte de substitució. Si una treballadora gaudeix de les seves vacances després d'una baixa per maternitat, el contracte de substitució ha d'extingir-se abans que comenci el seu descans. En cas contrari, s'arrisca al fet que el contracte de substitució es converteixi en indefinit, la qual cosa podria donar lloc a un acomiadament improcedent.


Si tens algun dubte sobre els tipus de contractes laborals o necessites assessorament sobre com gestionar-los correctament, no dubtis a consultar amb els nostres professionals especialitzats en dret laboral. Ells poden guiar-te perquè tot el procés es realitzi d'acord amb la legislació vigent.

Com Justificar Correctament la Causa d'un Contracte Temporal

Quan una empresa decideix recórrer a la contractació temporal, és crucial que compleixi amb els requisits legals establerts per a evitar problemes en el futur.

En aquest article, t'oferim una guia pràctica per a entendre com justificar adequadament la causa d'un contracte temporal, seguint la normativa vigent.

Què és un contracte temporal?

Un contracte temporal és aquell que se celebra per un temps determinat o fins a la finalització d'una tasca o projecte específic. És una modalitat de contractació que ha d'estar clarament justificada, ja que no pot utilitzar-se com una manera d'eludir els drets associats als contractes indefinits.

Els contractes temporals poden celebrar-se per diverses raons, com a necessitats de producció excepcionals o la substitució de personal. No obstant això, la llei estableix que l'empresa ha d'especificar la causa de temporalitat per a garantir la legalitat del contracte.

 

Requisits per a justificar un contracte temporal

  1. Especificar la causa de temporalitat

La raó per la qual se signa un contracte temporal ha de ser expressada amb claredat i precisió. Això significa que no n'hi ha prou amb al·legar causes vagues com a "acumulació de treball" o "necessitats puntuals". Ha de detallar-se la circumstància que genera la necessitat de contractar un treballador per temps limitat.

Exemple: "La contractació es realitza per a cobrir un increment de demanda a causa de la campanya d'estiu, que durarà des de juny fins a agost."

  1. Detallar les circumstàncies de la temporalitat

No sols s'ha d'explicar la causa de la contractació temporal, sinó també les circumstàncies específiques que justifiquen aquesta necessitat. És important que l'empresa sigui el més detallada possible, ja que les clàusules genèriques o ambigües no seran vàlides.

Exemple: "El contracte es realitza per a la realització d'un projecte específic de recerca, el termini de finalització de la qual està previst per al 31 de desembre de 2025."

  1. Incloure la durada del contracte

Un aspecte fonamental és la indicació de la durada concreta del contracte, ja que la temporalitat no és només una qüestió de causa, sinó també de temps. El contracte ha d'especificar la data d'inici i de finalització, o bé l'esdeveniment que marcarà el terme de la relació laboral.

Exemple: "La durada del contracte serà de sis mesos, amb inici l'1 de febrer i finalització el 31 de juliol de 2025."

  1. Claredat sobre el lloc i les funcions

A més de la causa i la durada, és essencial especificar el treball que l'empleat exercirà. Això no sols ajuda a evitar confusions, sinó que també garanteix que el contracte sigui vàlid segons les condicions del lloc.

Exemple: "El treballador exercirà funcions d'atenció al client en l'àrea de vendes, específicament en el departament de suport durant la campanya nadalenca."

 

Conseqüències de no complir amb els requisits

Si una empresa no especifica adequadament la causa de temporalitat en un contracte, o utilitza clàusules ambigües, el contracte serà considerat indefinit. Això implica que, encara que s'hagi signat un contracte temporal, s'interpretarà com una relació laboral permanent.

A més, si el contracte temporal no s'ajusta als requisits legals i la relació laboral arriba a la seva fi, l'extinció del contracte es considerarà un acomiadament improcedent, la qual cosa pot generar sancions econòmiques i problemes legals per a l'empresa.

 

Recordatori important: Des de desembre de 2021, tots els contractes de treball es presumeixen celebrats per temps indefinit, per la qual cosa la contractació temporal és ara una excepció. Això fa que les empreses hagin de justificar de manera més rigorosa i detallada les causes de temporalitat, o en cas contrari, els contractes podrien ser considerats indefinits.

 

Conclusió

A l'hora de recórrer a un contracte temporal, és fonamental complir amb tots els requisits legals establerts per a evitar problemes a llarg termini. Especificar la causa de temporalitat, les circumstàncies que la justifiquen, la durada del contracte i les funcions de l'empleat no sols assegura el compliment de la normativa, sinó que també contribueix a una relació laboral més clara i transparent.

Assegura't que cada contracte temporal que signi la teva empresa estigui perfectament justificat per a protegir tant els interessos de la teva organització com els drets dels treballadors.

Volem ajudar-lo

Contacti amb nosaltres perquè estudiem el seu cas i puguem fer-li una proposta personalitzada.

Estem aquí per a vostè.

Contacti ara

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació i obtenir estadístiques de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
Més infromació Ok