Diumenge 8 Desembre 2024

T: 93 193 75 26

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. linkedin

Salari durant el mes de vacances

La paga del mes de vacances ha de calcular-se segons la remuneració normal o mitjana.

La retribució durant el mes en què els treballadors gaudeixen les seves vacances és la retribució normal o mitjana que percebin de manera regular i habitual durant la resta de mesos per la seva jornada ordinària. Per tant, i tret que el conveni estableixi una regulació més favorable per a la plantilla:

  • Els empleats que cada mes percebin conceptes variables (comissions per vendes, incentius a la producció...) tenen dret a cobrar una mitjana d'aquests conceptes en la nòmina de les vacances.
  • No s'han d'incloure aquells conceptes destinats a pagar una major dedicació temporal dels treballadors, com les hores extres o les complementàries.
  • I tampoc s'han d'incloure aquells conceptes el pagament dels quals en la nòmina de vacances suposaria una duplicitat en el pagament. Per exemple, una prima calculada en funció d'objectius anuals (en ser anual, el seu pagament ja inclou la part corresponent a les vacances).

Això sí: els conceptes que s'incloguin en la paga de vacances han de ser habituals. I a aquest efecte, els tribunals consideren que hi ha habitualitat quan aquests conceptes se satisfan en sis o més mesos d'entre els onze anteriors. Per exemple, un complement per nocturnitat que es va cobrar durant dos mesos no s'inclourà en la paga de vacances (en cap proporció). En canvi, si aquest plus es va cobrar durant vuit mesos, s'inclourà íntegrament també en la paga de vacances, en considerar-se “habitual”.

Finalment, haurà d'excloure els conceptes que no tinguin naturalesa salarial. Per exemple, un complement per menjar que s'abona a les persones en règim de jornada partida. Aquesta partida no té caràcter salarial sinó compensatori, per la qual cosa s'exclou el seu pagament durant el mes de vacances.

El nostre departament laboral li resoldrà tots els dubtes que se li plantegin en matèria de nòmines i vacances.

Sol·licitud de trasllat voluntari

No és obligatori concedir-la, excepte en alguns supòsits.

Les empreses no tenen obligació d'acceptar una petició de trasllat voluntari (excepte el que estableixi el conveni i alguns casos previstos en la llei –treballadors víctimes de violència de gènere, per exemple–). Per tant:

  • Si l'empresa ho accepta, s'estarà al que es pacti entre empresa i treballador (no és necessari acreditar les causes del trasllat, ni que hi hagi un preavís, ni existeix el dret del treballador al fet que li siguin sufragats les despeses de trasllat).
  • En el cas de denegació, no es genera el dret del treballador a rescindir el seu contracte amb la indemnització de 20 dies per any de servei amb el límit de 12 mensualitats.

En tot cas, existeix alguna sentència que considera que el canvi de centre també és una mesura adequada per a conciliar la vida laboral i familiar. Per tant, en cas de treballadors amb fills menors de 12 anys que sol·licitin un canvi de centre, la denegació haurà d'estar prou fonamentada (per exemple, perquè no existeixen vacants en el centre sol·licitat).

Sigui flexible si algun treballador o treballadora li sol·licita un canvi de centre per a millorar la conciliació entre la seva vida laboral i la seva vida familiar.

El nostre departament laboral l'assessora sobre els drets i deures que es deriven de les relacions laborals amb els seus empleats.

Acomiadament objectiu

Convé no equivocar-se a l'hora de calcular la indemnització.

En comunicar un acomiadament objectiu, l'empresa ha de posar a la disposició del treballador la indemnització corresponent. I un error en el seu càlcul pot suposar que l'acomiadament es qualifiqui d'improcedent, amb el consegüent augment de la suma a satisfer.

No es confiï pensant que diferències poc significatives poden resoldre's abonant la diferència:

  • Si el salari del treballador afectat no és molt alt, una petita diferència per a l'empresa podria ser considerada pels tribunals com “molt significativa” per a l'empleat.
  • L'error tampoc és excusable si els conceptes retributius són clars i requereixen càlculs simples per a la seva determinació.
  • En canvi, l'error és excusable –i no suposarà un acomiadament improcedent– si deriva d'una discrepància jurídica raonable (per exemple, el càlcul de l'antiguitat és complex perquè es va produir una successió d'empreses prèvia, o se satisfan quantitats variables però diferides respecte a la data en què es van reportar perquè l'empresa realitza ajustos per impagats).

Els nostres professionals del departament laboral l'assessoraran en cas que es plantegi acomiadar a un treballador.

Serveis a particulars

Inclogui l'IVA en les seves propostes de serveis a particulars.

Quan la seva empresa és contractada per un particular per a prestar un servei, segurament realitza una proposta o formalitza algun tipus de contracte incloent el preu o els honoraris corresponents. Doncs bé, especifiqui que aquests honoraris s'incrementaran amb el corresponent 21% d'IVA.

La normativa protegeix els consumidors, i obliga les empreses a informar-los de manera clara i comprensible del preu total del servei, inclosos els impostos. Per tant, si no diu res en la seva proposta, en cas de discrepàncies amb el seu client l'IVA es considerarà inclòs, i això pot sortir-li car:

  • Per exemple, si pacta uns honoraris de 6.000 euros i indica que s'afegirà l'IVA corresponent, podrà exigir el cobrament de 7.260 euros (6.000 + 21% d'IVA). En tot cas, indiqui també el preu total, IVA inclòs.
  • Però si no diu res, el particular al·legarà que els 6.000 euros ja incloïen l'IVA. Vostè només podrà reclamar-li aquesta suma i, sobre ella, haurà de llevar l'IVA i ingressar-lo en Hisenda. Els seus ingressos nets acabaran sent de 4.958 euros (4.958 + 21% = 6.000).

 Les propostes d'honoraris dirigides a particulars han d'incloure el preu total dels serveis, inclosos els impostos.

Menors d'edat

No poden ser responsables per actes dels seus progenitors.

Hi ha contribuents que “traspassen” patrimoni als seus fills per a evitar que Hisenda els embargui (amb una donació o una compravenda simulada, per exemple), o que utilitzen comptes dels seus fills per a canalitzar les seves operacions i evitar l'embargament dels saldos.

En aquests casos, és habitual que Hisenda qualifiqui als fills com a “col·laboradors necessaris” del frau i els declari responsables solidaris del deute. Però el Tribunal Suprem considera que si els fills són menors d'edat, aquesta pràctica no és correcta:

  • No cal traslladar o estendre la responsabilitat fiscal a un menor quan el negoci jurídic en virtut del qual es pretén l'ocultació o transmissió l'ha realitzat el seu representant legal (encara que aquest representant hagi actuat per compte del menor i sigui aquest el beneficiat).
  • No pot atribuir-se aquesta responsabilitat a qui, per ser menor, és legalment inimputable i manca legalment de capacitat d'obrar. El Tribunal Suprem ha dictaminat en contra d'Hisenda, de manera que aquesta no pot declarar responsables als menors d'edat pels actes realitzats pels seus progenitors.
El Tribunal Suprem ha dictaminat en contra d'Hisenda, de manera que aquesta no pot declarar responsables als menors d'edat pels actes realitzats pels seus progenitors.

Els nostres professionals poden assessorar-lo en qualsevol mena de conflicte que pugui tenir amb l'Administració d'Hisenda.

Nous recàrrecs per extemporaneïtat

S'han reduït els recàrrecs per ingrés fora de termini sense requeriment previ.

S'han reduït els recàrrecs per ingrés fora de termini sense requeriment previ. Des del passat 11 de juliol, els recàrrecs aplicables per ingrés fora de termini sense requeriment previ són més baixos i augmenten de manera mensual (en lloc d'augmentar de manera trimestral o semestral, com ocorria abans). Així, ara el recàrrec és de l'1% més un 1% per cada mes complet de retard, i del 15% fix a partir dels 12 mesos:

Aquest nou règim també és aplicable als recàrrecs exigits abans de l'11 de juliol de 2021, sempre que en aquesta data encara no haguessin adquirit fermesa i la seva aplicació resultés més favorable.

Retenció sobre dividends

Recordi la data en què ha d'ingressar-la.

Si durant el mes de juny passat la seva empresa va acordar el repartiment de dividends, recordi que el termini per a ingressar la retenció en Hisenda –quan escaigui– dependrà de la data en què aquests dividends siguin exigibles:

  • Si en l'acord de repartiment es va establir la data d'exigibilitat, aquesta data determinarà el moment en què s'ha d'ingressar la retenció. Per exemple, si l'acord de repartiment es va prendre el 20 de juny i es va pactar que el dividend seria exigible a partir del 26 de juny, la retenció haurà d'incloure's en la declaració de retencions del segon trimestre de 2021 (o del mes de juny si presenta declaracions mensuals).
  • Si en l'acord de repartiment no es va concretar la data de pagament, els dividends van ser exigibles a partir de l'endemà a l'acord. Si aquest acord es va prendre el 30 de juny, els dividends van ser exigibles pels socis a partir de l'1 de juliol, de manera que la seva empresa haurà d'ingressar la retenció en la declaració de retencions del tercer trimestre de 2021 (o en la del mes de juliol, si declara mensualment).

Recordi que la retenció ha de practicar-se quan els dividends resulten exigibles. Si en la junta d'aprovació no es va dir res sobre la data de pagament, s'entén que els dividends són exigibles l'endemà de la data de l'acord.

Notificacions en paper

Com actuar si la hi remeten durant les vacances?

Les persones físiques poden rebre notificacions d'Hisenda en paper. I si aquestes notificacions són recollides pel porter de la finca, per un empleat de la llar o per un familiar, es consideren vàlides si es compleixen els següents requisits:

  • En el document que acrediti la notificació ha de constar la identitat de la persona que l'ha recollit.
  • Així mateix, cal que el destinatari tingui constància de la notificació. Encara que aquest requisit es presumeix compliment pel fet que un familiar o el porter l'hagi recollit, aquesta presumpció admet prova en contra.

Si el porter o el familiar refusen recollir la notificació, aquesta no s'entén realitzada, i Hisenda haurà de fer un segon intent de notificació. Això no succeeix si qui refusa la notificació és el mateix interessat, i en aquest cas aquesta s'entén realitzada amb caràcter general.

Si rep alguna notificació d'Hisenda, els nostres professionals de l'àrea fiscal l'informaran sobre la millor manera d'actuar.

Volem ajudar-lo

Contacti amb nosaltres perquè estudiem el seu cas i puguem fer-li una proposta personalitzada.

Estem aquí per a vostè.

Contacti ara

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació i obtenir estadístiques de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
Més infromació Ok