La Substitució per Maternitat i les Vacances: Puc Mantenir el Contracte de Substitució Durant les Vacances?

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dimarts, 04 Febrer 2025 11:05

El contracte de substitució és una eina útil per als empresaris quan necessiten reemplaçar temporalment a un treballador que es troba absent per diversos motius, com a baixa per maternitat, malaltia o excedència. No obstant això, hi ha situacions específiques en les quals aquest contracte no és aplicable, com en el cas de les vacances.

Què és un contracte de substitució?

El contracte de substitució, que abans es coneixia com a contracte d'interinitat, permet a les empreses contractar un empleat per a substituir a un altre que es troba absent temporalment, però que té dret al fet que se li reservi el seu lloc de treball. Aquesta reserva de plaça implica que el contracte de substitució finalitza en el moment en què el treballador absent torna al seu lloc.

Puc mantenir el contracte de substitució durant les vacances?

No es pot mantenir el contracte de substitució durant les vacances. Això es deu al fet que l'absència per vacances no constitueix una suspensió del contracte de treball amb dret a reserva de plaça, sinó que és simplement una interrupció de la prestació de serveis. En altres paraules, les vacances són una circumstància previsible per a l'ocupador, per la qual cosa no es pot utilitzar un contracte de substitució per a cobrir-les.
L'empresari sap per endavant que la seva plantilla gaudirà de vacances i descansos, per la qual cosa no hi ha un "buit" laboral que justifiqui un contracte de substitució. Si necessita reforçar la plantilla durant les vacances, el correcte és recórrer a un contracte temporal per circumstàncies de la producció, una opció distinta que sí que permet cobrir necessitats temporals de l'empresa.

I què succeeix si la treballadora es troba de baixa per maternitat abans de gaudir de les seves vacances?

Imagina que una treballadora es troba de baixa per maternitat i, després d'aquesta baixa, sol·licita gaudir de les seves vacances. Si l'empresa va contractar un substitut per a cobrir la seva baixa, sorgeix la pregunta: pot mantenir-se el contracte de substitució durant el període de vacances?

Segons els tribunals, el contracte de substitució ha d'extingir-se abans que la treballadora iniciï les seves vacances, fins i tot si la seva baixa per maternitat ha estat seguida d'un permís de lactància. Si la treballadora substituïda gaudeix d'un permís de maternitat i després pren vacances, el contracte de substitució ha d'acabar en el moment en què finalitza el permís de lactància, no quan comencen les vacances.

Riscos per a l'empresa si no s'extingeix el contracte a temps

Si el contracte de substitució no s'acaba abans que el treballador substituït iniciï les seves vacances, el contracte de substitució podria convertir-se en indefinit. Això ocorre perquè, al no extingir-se el contracte en el moment adequat, l'empresa estaria incomplint la normativa laboral. Com a conseqüència, si el substitut continua treballant després del període justificat per la baixa, podria considerar-se que s'ha produït un acomiadament improcedent en finalitzar el contracte després de les vacances de la treballadora substituïda.

Conclusió

Per a evitar problemes legals i riscos innecessaris, les empreses han de tenir molt clar que les vacances no poden cobrir-se amb un contracte de substitució. Si una treballadora gaudeix de les seves vacances després d'una baixa per maternitat, el contracte de substitució ha d'extingir-se abans que comenci el seu descans. En cas contrari, s'arrisca al fet que el contracte de substitució es converteixi en indefinit, la qual cosa podria donar lloc a un acomiadament improcedent.

Si tens algun dubte sobre els tipus de contractes laborals o necessites assessorament sobre com gestionar-los correctament, no dubtis a consultar amb els nostres professionals especialitzats en dret laboral. Ells poden guiar-te perquè tot el procés es realitzi d'acord amb la legislació vigent.

Declaració Fora de Termini: Conseqüències i Recomanacions

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Divendres, 31 Gener 2025 13:25

Si el resultat és a retornar, existeix la possibilitat de ser sancionat.

Què ocorre quan, després que hagi passat el termini de presentació, un contribuent que no estava obligat a presentar la declaració de l'IRPF s'adona que, si ho hagués fet, hagués tingut un resultat a retornar? És possible presentar-la fora de termini?

En aquests casos, és important actuar amb cautela. Encara que es tracti d'una declaració presentada voluntàriament pel contribuent, fora de termini, es considera extemporània. A les declaracions extemporànies se'ls apliquen les següents regles:

Si el resultat és a ingressar, s'apliquen recàrrecs per declaració extemporània.

Si el resultat és a retornar, s'imposa una sanció. En aquest cas, s'estableix una multa fixa de 100 euros, que es redueix a 60 euros (una reducció del 40%) si l'import s'ingressa de manera immediata.

QUANTIA MÍNIMA
En aquells casos en què no existeix obligació de declarar i l'import de la devolució sigui inferior a 60 euros, el més recomanable és no presentar cap declaració fora de termini.

La no Presentació d'Autoliquidacions o Declaracions Fora de Termini: Infraccions i Sancions

Segons l'article 198 de la Llei General Tributària (*LGT) i l'article 14 del Reial decret 1065/2007, es considera infracció tributària la no presentació dins del termini de:

Autoliquidacions o declaracions sense que s'hagi produït perjudici econòmic. Aquestes són declaracions necessàries per a la gestió del tribut que no causen perjudici econòmic a la Hisenda Pública pel seu resultat (per exemple, que sigui negatiu o a retornar). Aquesta infracció es considera lleu i la sanció és una multa fixa de 200 euros.

Declaracions censals. No presentar a temps les declaracions censals o les relatives a la designació del representant d'una persona o entitat, quan així ho exigeixi la normativa. Aquesta infracció també és lleu i comporta una multa fixa de 400 euros.

Obligacions de subministrament d'informació. Si no es presenten dins del termini les declaracions que compleixen amb l'obligació general de subministrament d'informació (segons l'article 13087 i següents). Aquesta infracció és lleu i la sanció és una multa de 20 euros per cada dada o conjunt de dades que faltin en la declaració, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros.

Normes comunes a les infraccions esmentades:

Si les autoliquidacions o declaracions es presenten fora de termini, sense requeriment previ de l'Administració Tributària, la sanció serà la meitat de la multa original, amb els límits mínim i màxim reduïts.

Si es presenten autoliquidacions o declaracions incompletes, incorrectes o amb dades falses dins del termini i després es presenta una autoliquidació o declaració complementària fos de termini, la sanció s'imposarà únicament per la declaració presentada fora de termini, no per les dades correctament presentades en el termini inicial. No obstant això, si aquesta declaració complementària fos incorrecta, també s'aplicaran les sancions corresponents.

Si s'ha rebut un requeriment, la sanció serà compatible amb la qual s'imposi per la resistència, obstrucció o negativa a complir amb les actuacions de l'Administració Tributària.

Formalitats duaneres. La no presentació de declaracions i documents en termini relacionats amb les obligacions duaneres, quan no impliqui el naixement d'un deute duaner, és una infracció lleu. La sanció és una multa proporcional a l'1 per mil del valor de les mercaderies a les quals es refereixin aquests documents, amb un mínim de 100 euros i un màxim de 6.000 euros.

Des de l'11 de juliol de 2021, l'import mínim de la sanció per la falta de presentació dins del termini de la declaració sumària d'entrada, segons el Reglament (UE) 952/2013, s'ha incrementat a 600 euros.

Els nostres experts poden orientar-li sobre les implicacions de presentar una declaració fora de termini, ja sigui amb resultat a ingressar o a retornar.

Bonificacions en l'IAE: Està la seva empresa aprofitant els beneficis fiscals?

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dimarts, 21 Gener 2025 10:58

Si la seva empresa factura més d'un milió d'euros anuals i, per tant, tributa per l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), és important que verifiqui si té dret a alguna bonificació en aquest impost. Molts ajuntaments ofereixen descomptes significatius que poden aconseguir fins a un 95% de la quota municipal. No obstant això, aquestes bonificacions solen ser "pregades", és a dir, han de ser sol·licitades, per la qual cosa és fonamental informar-se a temps i no deixar passar l'oportunitat.

A continuació, li expliquem algunes de les principals bonificacions que els municipis ofereixen per a empreses com la seva.

Bonificació per augment de plantilla
Una de les bonificacions més comunes està relacionada amb l'augment de la plantilla de treballadors indefinits. Alguns ajuntaments ofereixen descomptes en funció de l'increment de personal en relació amb l'any anterior. Per exemple, a Logronyo, si la seva plantilla de treballadors indefinits augmenta, pot obtenir una bonificació d'entre el 20% i el 50%, depenent del percentatge d'augment.

Condicions a tenir en compte:

• Molts municipis exigeixen un increment mínim de la plantilla. A Saragossa, per exemple, es requereix un augment del 3%.
• L'augment de la plantilla sol aplicar-se als centres de treball de la localitat, per la qual cosa si la seva empresa té diverses seus, podria beneficiar-se d'aquestes bonificacions encara que la plantilla total s'hagi reduït.

Bonificació per inici d'activitat
Si la seva empresa ha iniciat la seva activitat recentment, pot accedir a una bonificació de l'IAE després d'haver passat els dos primers anys d'exempció. En alguns municipis, una vegada finalitzat aquest període d'exempció, s'ofereix un descompte de fins al 50% de la quota de l'IAE per un màxim de cinc anys, comptats des del tercer any d'activitat.

Requisits a tenir en compte:
Aquesta bonificació només es pot sol·licitar una vegada i només és aplicable si l'activitat no s'ha exercit prèviament sota una altra titularitat (per exemple, no s'aplica en casos de fusions, escissions o aportacions de branques d'activitat).

Altres bonificacions disponibles

A més de les bonificacions per augment de plantilla i inici d'activitat, existeixen altres descomptes que poden aplicar a la seva empresa:

• Bonificacions mediambientals: Si la seva empresa ha adoptat mesures per a reduir el consum d'energia o la contaminació, com l'ús d'energies renovables o la implementació de plans de transport per als empleats, podria beneficiar-se de bonificacions. Per exemple, a Barcelona, les empreses que utilitzin energies renovables poden obtenir una bonificació del 50% durant dos anys.
• Bonificacions per pèrdues: Si la seva empresa ha experimentat pèrdues econòmiques, algunes localitats ofereixen bonificacions. A Madrid, per exemple, la bonificació és del 25% de la quota de l'IAE. És important tenir en compte que per a aquesta mena de bonificació, s'haurà de basar la sol·licitud en els resultats de l'exercici 2020, ja que és l'últim any el termini de presentació del qual de l'Impost de societats ha vençut.

Com sol·licitar les bonificacions?

Per a aprofitar aquestes bonificacions, és necessari sol·licitar-les dins del termini establert per cada ajuntament, que en molts casos és durant el mes de gener. Informi's dels terminis i requisits específics en la seva localitat per a assegurar-se de no perdre l'oportunitat de reduir la seva quota de l'IAE.
Si necessita ajuda amb aquest tràmit, els nostres professionals estan a la seva disposició per a guiar-li en el procés i assegurar-se que obtingui tots els beneficis fiscals que li corresponen.

En resum: Com aprofitar les bonificacions en l'IAE?

Si la seva empresa ha experimentat un augment de plantilla, ha iniciat la seva activitat recentment, ha adoptat mesures mediambientals o ha sofert pèrdues, verifiqui si pot sol·licitar alguna bonificació en l'IAE per a l'any vinent. No deixi passar aquesta oportunitat de reduir els costos fiscals i millorar la rendibilitat de la seva empresa.

Com Justificar Correctament la Causa d'un Contracte Temporal

Detalls

Categoria: Laboral

Publicat el Dimarts, 14 Gener 2025 12:16

Quan una empresa decideix recórrer a la contractació temporal, és crucial que compleixi amb els requisits legals establerts per a evitar problemes en el futur.

En aquest article, t'oferim una guia pràctica per a entendre com justificar adequadament la causa d'un contracte temporal, seguint la normativa vigent.

Què és un contracte temporal?

Un contracte temporal és aquell que se celebra per un temps determinat o fins a la finalització d'una tasca o projecte específic. És una modalitat de contractació que ha d'estar clarament justificada, ja que no pot utilitzar-se com una manera d'eludir els drets associats als contractes indefinits.

Els contractes temporals poden celebrar-se per diverses raons, com a necessitats de producció excepcionals o la substitució de personal. No obstant això, la llei estableix que l'empresa ha d'especificar la causa de temporalitat per a garantir la legalitat del contracte.

Requisits per a justificar un contracte temporal

1. Especificar la causa de temporalitat

La raó per la qual se signa un contracte temporal ha de ser expressada amb claredat i precisió. Això significa que no n'hi ha prou amb al·legar causes vagues com a "acumulació de treball" o "necessitats puntuals". Ha de detallar-se la circumstància que genera la necessitat de contractar un treballador per temps limitat.

Exemple: "La contractació es realitza per a cobrir un increment de demanda a causa de la campanya d'estiu, que durarà des de juny fins a agost."

2. Detallar les circumstàncies de la temporalitat

No sols s'ha d'explicar la causa de la contractació temporal, sinó també les circumstàncies específiques que justifiquen aquesta necessitat. És important que l'empresa sigui el més detallada possible, ja que les clàusules genèriques o ambigües no seran vàlides.

Exemple: "El contracte es realitza per a la realització d'un projecte específic de recerca, el termini de finalització de la qual està previst per al 31 de desembre de 2025."

3. Incloure la durada del contracte

Un aspecte fonamental és la indicació de la durada concreta del contracte, ja que la temporalitat no és només una qüestió de causa, sinó també de temps. El contracte ha d'especificar la data d'inici i de finalització, o bé l'esdeveniment que marcarà el terme de la relació laboral.

Exemple: "La durada del contracte serà de sis mesos, amb inici l'1 de febrer i finalització el 31 de juliol de 2025."

4. Claredat sobre el lloc i les funcions

A més de la causa i la durada, és essencial especificar el treball que l'empleat exercirà. Això no sols ajuda a evitar confusions, sinó que també garanteix que el contracte sigui vàlid segons les condicions del lloc.

Exemple: "El treballador exercirà funcions d'atenció al client en l'àrea de vendes, específicament en el departament de suport durant la campanya nadalenca."

Conseqüències de no complir amb els requisits

Si una empresa no especifica adequadament la causa de temporalitat en un contracte, o utilitza clàusules ambigües, el contracte serà considerat indefinit. Això implica que, encara que s'hagi signat un contracte temporal, s'interpretarà com una relació laboral permanent.

A més, si el contracte temporal no s'ajusta als requisits legals i la relació laboral arriba a la seva fi, l'extinció del contracte es considerarà un acomiadament improcedent, la qual cosa pot generar sancions econòmiques i problemes legals per a l'empresa.

Recordatori important: Des de desembre de 2021, tots els contractes de treball es presumeixen celebrats per temps indefinit, per la qual cosa la contractació temporal és ara una excepció. Això fa que les empreses hagin de justificar de manera més rigorosa i detallada les causes de temporalitat, o en cas contrari, els contractes podrien ser considerats indefinits.

Conclusió

A l'hora de recórrer a un contracte temporal, és fonamental complir amb tots els requisits legals establerts per a evitar problemes a llarg termini. Especificar la causa de temporalitat, les circumstàncies que la justifiquen, la durada del contracte i les funcions de l'empleat no sols assegura el compliment de la normativa, sinó que també contribueix a una relació laboral més clara i transparent.

Assegura't que cada contracte temporal que signi la teva empresa estigui perfectament justificat per a protegir tant els interessos de la teva organització com els drets dels treballadors.

Facultats de la Inspecció d'Hisenda en una Empresa

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Divendres, 03 Gener 2025 13:36

Quan la Inspecció d'Hisenda es presenta en una empresa amb el propòsit d'accedir a les seves dependències, l'administrador o representant legal de l'empresa té el deure general de col·laborar.

No obstant això, és important destacar que aquest accés no és completament il·limitat i està subjecte a unes certes restriccions.

En primer lloc, si l'inspector d'Hisenda es presenta únicament amb l'autorització del delegat d'Hisenda, se li pot negar l'accés a aquelles àrees de l'empresa que es consideren “domicili constitucionalment protegit”. Segons la llei, aquest concepte es refereix a les dependències que corresponen al centre de direcció de l'empresa o aquelles que estan destinades a la custòdia de documents o suports que han de romandre protegits de tercers. Exemples d'aquests llocs són les oficines que alberguen la comptabilitat, els llibres de registre o els ordinadors que serveixen per a gestionar i dirigir les operacions de l'empresa.

Si l'inspector desitja accedir a aquestes àrees protegides, haurà de presentar una autorització judicial. Aquesta autorització és essencial per a garantir el respecte als drets fonamentals de l'empresa, evitant vulneracions de la intimitat o el secret de les comunicacions.

Una vegada que l'inspector hagi accedit a les dependències de l'empresa, es pot indicar als empleats que col·laborin facilitant documents, obrint ordenadors o localitzant arxius, sempre dins dels marges de la llei. No obstant això, és fonamental que els empleats no responguin a preguntes sobre la seva labor o sobre altres aspectes de l'empresa, i menys encara acceptin ser interrogats directament per l'inspector.

Això és per a protegir el dret dels empleats i evitar situacions en les quals puguin ser induïts a oferir informació innecessària o compromesa.

En resum, encara que la Inspecció d'Hisenda té un poder d'accés en virtut de les seves funcions, les facultats dels inspectors estan delimitades per la llei, especialment pel que fa als espais considerats protegits per la Constitució.

La col·laboració ha d'existir dins d'uns límits clars per a protegir tant l'empresa com els drets individuals dels empleats.

La Renúncia a l'Herència: Una Anàlisi dels seus Efectes Fiscals i Legals

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Dissabte, 07 Desembre 2024 08:02

En l'àmbit de la successió, hi ha situacions en què un hereu es pot plantejar la renúncia a l'herència que li correspon perquè siguin els seus fills (els néts del causant) els que rebin els béns corresponents. Aquesta decisió, encara que pot semblar complexa, és una eina legal que, si es fa servir adequadament, pot ajudar a optimitzar tant la distribució dels béns com el cost fiscal associat. En aquest post, explorem les implicacions d‟aquesta renúncia i com la redacció del testament pot influir en el resultat de la successió.

Tipus de Renúncia a l'Herència

Hi ha dues formes principals de renunciar a una herència: la renúncia a favor de persones determinades i la renúncia pura i simple. Totes dues tenen implicacions fiscals diferents que convé entendre.

1. Renúncia a Favor de Persones Determinades (Per exemple, els Fills) Quan un hereu decideix renunciar a l'herència a favor de persones concretes, com els fills (els néts del causant), la renúncia es considera com una doble transmissió. És a dir, hi ha dos actes successius que es generen:

• Primera transmissió: El causant transmet l'herència a l'hereu que hi renuncia.

• Segona transmissió: L'hereu que renuncia transfereix els béns als fills com si fos una donació. Aquest tipus de renúncia duplicarà els costos fiscals. D'una banda, l'impost de successions s'exigirà per la primera transmissió (dels béns del causant a l'hereu), i de l'altra, l'hereu renunciant haurà de tributar com si estigués fent una donació als fills. Això pot resultar en un cost fiscal important, atès que l'impost de successions i l'impost sobre donacions es poden aplicar en successió, augmentant el gravamen total.

2. Renúncia Pura i Simple
D'altra banda, la renúncia pura i simple es considera una renúncia total a l'herència, sense condicions. En aquest cas, l'hereu deixa de ser considerat com a tal i els seus fills passen a ocupar el seu lloc com a hereus directes del causant.

• Única transmissió: En produir-se només una transmissió directa entre el causant i els néts (fills del renunciant), el cost fiscal es redueix considerablement, ja que només es tributa una vegada, en comptes de fer-ho per dues transmissions. Aquest tipus de renúncia no genera un doble cost fiscal, cosa que el converteix en una opció fiscalment més avantatjosa en molts casos. Això no obstant, perquè es doni aquest efecte de transmissió única, cal que el testament inclogui una clàusula de substitució vulgar que determini que, en cas de renúncia, els descendents del renunciant (en aquest cas, els néts) hereten la seva part.

La Importància del Testament: Per què pot afectar el cost fiscal?

La redacció del testament és clau per garantir que la renúncia tingui els efectes desitjats. Si el testament no conté una clàusula de substitució vulgar, pot ser que el resultat no sigui l'esperat. Sense aquesta disposició, podria passar que la part renunciada de l'herència no passi als descendents del renunciant (els néts), sinó a altres hereus, com els germans del renunciant o fins i tot altres familiars. Per exemple, si el testament estableix que, en cas de renúncia, els béns han de ser heretats pels germans del renunciant, l'estalvi fiscal que s'esperava en passar els béns als néts es pot veure anul·lat. És fonamental que, si la intenció és que els béns renunciats es transfereixin als fills de l'hereu (els néts del causant), el testament ho deixi clar.

Conclusió: La Planificació Fiscal a la Successió

La renúncia a l'herència és una eina legal útil en determinades circumstàncies, especialment quan es busca que els béns passin directament als fills o néts del causant. Això no obstant, aquesta decisió no s'ha de prendre sense considerar les implicacions fiscals, que poden ser significativament diferents depenent de si es renuncia a favor d'altres persones (la qual cosa genera una doble transmissió) o si es realitza una renúncia pura i simple (que implica una única transmissió). Perquè aquesta renúncia tingui els efectes desitjats, és fonamental que el testament estigui redactat de manera precisa. Incloure una clàusula de substitució vulgar per garantir que els descendents heretin directament és essencial per evitar complicacions legals i fiscals. A més, si es planeja fer llegats específics o incorporar parents llunyans com a hereus, és crucial tenir en compte com aquestes decisions afectaran el cost fiscal global de la successió. Si estàs considerant renunciar a la teva herència o estàs en el procés de redactar el teu testament, no dubtis a consultar-ho amb un assessor fiscal i legal especialitzat. Un expert podrà ajudar-te a planificar de manera eficient perquè els teus béns es distribueixin d'acord amb els teus desitjos, minimitzant alhora la càrrega fiscal per als teus hereus

Quan una empresa ha de modificar el tipus de retenció aplicable a la nòmina dels seus empleats?

Detalls

Categoria: Fiscal

Publicat el Diumenge, 01 Desembre 2024 10:44

Modificar el tipus de retenció a la nòmina dels empleats és una responsabilitat que recau a l'empresa, i és essencial realitzar-la sempre que es produeixi algun canvi significatiu en els ingressos o en la situació personal del treballador. Un càlcul incorrecte de la retenció pot resultar en problemes fiscals tant per a l'empresa com per a l'empleat, cosa que podria portar a sancions o ajustaments imprevistos en el futur.

Quan i per què cal modificar les retencions?

Les empreses han d'actualitzar el tipus de retenció quan hi hagi canvis significatius en els ingressos o la situació personal d'un treballador, com ara un augment de salari, variacions en la situació familiar (com matrimoni, naixement de fills, etc.) o canvis en altres deduccions fiscals

Hisenda permet que aquestes modificacions es facin de forma trimestral, és a dir, a partir de l'1 d'abril, l'1 de juliol i l'1 d'octubre. Tot i això, a partir d'octubre i fins a finals d'any, qualsevol ajust derivat d'un canvi en les circumstàncies del treballador s'ha de fer mensualment, per evitar impactes fiscals imprevistos al final de l'any.

Novetats:

És important recordar que si el canvi està relacionat amb una variació en les circumstàncies personals del treballador (per exemple, un canvi d'estat civil o el naixement d'un fill), l'empresa ha de fer la modificació a la nòmina següent. A més, el treballador té l'obligació d'informar aquests canvis amb 5 dies d'antelació com a mínim a la data de la nòmina.

A Afirma Gestión, comptem amb un equip especialitzat en la gestió fiscal i laboral per assegurar-nos que la teva empresa compleixi totes les normatives vigents i evitar-te qualsevol sorpresa en el futur. Si tens dubtes sobre com gestionar les retencions dels teus empleats o qualsevol altre aspecte fiscal, no dubtis a contactar-nos.

Com Amortitzar els Actius per Millorar l'Estalvi Financer a la teva Empresa

Detalls

Categoria: Contable

Publicat el Diumenge, 17 Novembre 2024 08:51

L´amortització d´actius és una de les estratègies més eficaces per gestionar les finances d´una empresa. No només permet reflectir amb precisió el desgast o la depreciació dels béns, sinó que també optimitza la planificació financera i millora la rendibilitat a llarg termini. En aquesta entrada explorarem com implementar una amortització eficient per potenciar l'estalvi financer a la teva empresa.

Què és amortització d'actius?

L'amortització és el procés comptable mitjançant el qual es distribueix el cost d'un actiu tangible o intangible al llarg de la vida útil. Aquest procediment permet reflectir als estats financers la disminució del valor de l'actiu a causa de l'ús, el pas del temps o l'obsolescència. Per exemple, si la vostra empresa adquireix maquinària per un cost elevat, amortitzar-lo permet distribuir aquesta despesa en el temps, en lloc de carregar-lo completament a l'any d'adquisició. Així, pots protegir els marges d'utilitat i garantir una millor planificació financera. Per exemple:

• Actius de segona mà: si es disposa del valor inicial, és possible fins i tot fer diversos càlculs i escollir aquell que sigui més beneficiós per a la vostra empresa 
• Actius utilitzats durant més d'un torn de treball (sense que això impliqui necessàriament que l'empresa tingui imputada la feina a torns
• Determinats actius que, per la seva major depreciació durant els primers anys d'utilització, poden ser amortitzats de manera degressiva (hi ha diverses formes de càlcul d'aquest tipus d'amortització, de manera que l'empresa també pot escollir el que més li convingui)

Empreses de dimensió reduïda

Les empreses de dimensió reduïda, a més, poden aplicar multiplicadors sobre els coeficients d'amortització aprovats per Hisenda o fins i tot aplicar la llibertat d'amortització si compleixen certs requisits d'augment i manteniment de plantilla. Això permet diferir encara més el pagament d'impostos.